El meu projecte en forma de cas

HISTÒRIA COMPLETA

Entrevistadora: La darrera PAC de l’assignatura de Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació en l’Educació s’anomenava ‘Projecte: TIC i aprenentatge significatiu’. Podries explicar-nos en què ha consistit?

Mestre: Aquesta activitat d’avaluació contínua ha consistit en reflexionar sobre el que significa i implica l’aprenentatge significatiu i dissenyar una activitat d’aprenentatge mediada per les TIC a partir d’un problema significatiu per a un grup d’alumnes de 4t de primària.

Entrevistadora: Quin ha estat el problema significatiu?

Mestre: El problema sobre el que s’ha construït el disseny d’aquesta activitat ha estat aprendre’s les taules de multiplicar.

Entrevistadora: Per què consideres que es tracta d’un problema significatiu per a l’alumne/a?

Mestre: Perquè es tracta d’un dels objectius de l’àrea de matemàtiques i perquè als alumnes d’aquesta edat se’ls donen situacions en el seu dia a dia que requereixen emprar la multiplicació. Saber-se les taules implica no haver de recórrer a l’estratègia del recompte i poder donar una resposta satisfactòria de forma més ràpida.

Entrevistadora: En què a consistit el vostre treball?

Mestre: En una primera fase es van establir els objectius que es pretenia que assolissin els alumnes així com les competències a desenvolupar per després dissenyar l’actuació a partir dels principis constructivistes de l’aprenentatge significatiu: l’activitat, partir del nivell de coneixement previs, que l’aprenentatge fos funcional, que les activitats fossin motivadores i que l’aprenentatge es pogués transferir a altres contextos de la seva vida quotidiana. A partir d’aquí es van dissenyar les activitat d’ensenyament-aprenentatge, es van determinar els criteris i els procediments d’avaluació, i es va establir una temporització per a assolir-ho.

En una segona fase es va implementar aquest disseny portant-lo a la pràctica amb l’ajuda de mestra d’atenció a la diversitat i, finalment, es va realitzar una avaluació de l’aprenentatge assolit per l’alumnat, del propi disseny del projecte, del procés seguit, de la tecnologia emprada i de si l’aprenentatge havia resultat significatiu.

Entrevistadora: Quins varen ser els objectius que us plantejàreu?

Mestre: Que cada alumne es construís la seva pròpia taula de multiplicar perquè la pogués estudiar i es pogués aprendre cada una d’elles.

Entrevistadora: Què és el que alumnes van haver de fer per assolir aquest objectius?

Mestre: Les activitats d’aprenentatge varen ser vàries i diverses. La primera d’elles va consistir en inventar-se uns pareados per a cada taula de multiplicar amb els que van construir uns diplomes que s’entregaven a cada alumne quan demostrava haver-se aprés una taula. En segon lloc, cada alumne es va construir les seves pròpies taules de multiplicar per tenir-les sempre a mà i anar estudiant-se-les. Una tercer activitat va consistir a elaborar una taula de doble entrada en la qual es registrava les taules que es sabien i el dia en que ho demostraven. Les altres activitats que varen fer van ser les de jugar a jocs multimèdia en els quals havien d’emprar les diferents taules de multiplicar.

Entrevistadora: I cóm sabíeu si els alumnes anaven assolint els objectius?

Mestre: Cada dia es dedicava 15 minuts de la sessió de matemàtiques a preguntar les taules. Es preguntava als alumnes seguint l’ordre de la llista i, quan un alumne/a era preguntat, elegia quina taula volia dir. Si ho feia correctament se li donava un dels diplomes i s’apuntava aquest aprenentatge a la taula d’avaluació, i si no ho feia correctament, se l’animava a seguir estudiant.

Entrevistadora: El títol de la PAC era ‘Projecte: TIC i aprenentatge significatiu’. Quin paper han jugat les TIC en aquest procés?

Mestre: Les TIC han tingut un paper motivador i han ajudat a que el procés d’aprenentatge fos més actiu i a que es produís un aprenentatge significatiu que permetés ampliar els esquemes mentals dels alumnes.

Entrevistadora: Quines eines TIC heu emprat?

Mestre: Per dur endavant el projecte hem fet servir el processador de textos, la pissarra digital interactiva (PDI), Internet i la plataforma Wikispace.

Entrevistadora: Quina valoració feu d’aquestes eines?

Mestre: La valoració és molt positiva , però destacaria, no tant les eines tecnològiques sinó la tecnologia entesa com a disseny d’estratègies planificades per a l’acció i la resolució de problemes específics i com a camp de coneixement orientat a l’acció i a la solució de problemes. És molt important ajudar als alumnes a adquirir noves habilitats i estratègies com la de saber utilitzar les noves tecnologies, per ser capaç, no només de localitzar la informació, sinó d’avaluar-la i adaptar-la a les seves necessitats.

Entrevistadora: Per tant, considereu la tecnologia com una eina necessària per a aconseguir un aprenentatge significatiu?

Mestre: Si s’entén la tecnologia com el disseny d’estratègies per a la resolució de problemes i aquesta resolució implica que hi hagi un compromís cognitiu i conceptual per part de l’alumne/a que el porti a una modificació dels seus esquemes de pensament i, per tant, a un canvi conceptual, sí que diria que és una eina necessària.

Entrevistadora: Hi ha alguna cosa que consideri que li ha faltat a aquest projecte o que es podria haver millorat?

Mestre: Sens dubte. Un dels aspectes que crec que seria necessari millora és el de l’avaluació tecnològica del disseny i el grau de significativitat que ha tingut la pràctica per a l’alumne/a.

Entrevistadora: Cóm ho faria?

Mestre: La significativitat de les activitats i l’avaluació tecnològica del disseny la realitzaria a través d’una rúbrica que haurien de contestar els alumnes i que permetria poder conèixer fins a quin punt les activitats els han ajudat a resoldre el problema, si la selecció d’aquestes ha estat l’adequada, si la planificació a facilitat l’aprenentatge, si l’ajuda i les orientacions dels mestres els han resultat útils o si les eines tecnològiques emprades han facilitat el seu aprenentatge.

Entrevistadora: Què li ha aportat com a futur psicopedagog aquesta activitat?

Mestre: El que destacaria de l’activitat és que m’ha ofert la possibilitat de disposar de noves estratègies per a ajudar al professorat a dissenyar situacions d’aprenentatge perquè m’he adonat de la utilitat d’aprofitar les situacions problemàtiques dels alumnes perquè aconsegueixin realitzar un canvi conceptual i, conseqüentment, un aprenentatge significatiu.

Entrevistadora: Fins aquí arriba aquesta entrevista i només ens queda donar-li les gràcies per la seva col·laboració i desitjar-li molta sort en el seu futur professional.

El propi procés d'aprenentatge en forma de cas

HISTÒRIA COMPLETA

Entrevistadora: Aquest semestre t’has matriculat de l’assignatura de Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació a l’Educació, en que ha consistit exactament?

Mestre: Aquesta assignatura ha consistit en adquirir una base teòrica del fenomen de la incorporació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) en l’educació, valorant-les com a eines potenciadores de l’aprenentatge significatiu. Hem dissenyat, analitzat, aplicat i avaluat situacions d’aprenentatge que han estat mediades per les TIC.

Entrevistadora: En quantes part s’ha dividit?

Mestre: L’assignatura ha constat de 4 Proves d’Avaluació Contínua (PACs) que s’han centrat en aspectes diferents i complementaris dels processos d’ensenyament-aprenentatge i de les TIC.

Entrevistadora: En què ha consistit cada una d’aquestes PACs?

Mestre: La primera d’elles va consistir en realitzar una autoavaluació i construir un blog. La segona PAC va consistir en participar a un debat, la tercera en realitzar un informe de síntesi i en la quarta de les PACs varem dissenyar, implementar i avaluar una situació d’ensenyament-aprenentatge en la qual es van emprar les TIC com a mediadores de l’aprenentatge.

Entrevistadora: Què creus que el vostre professorat pretenia que aconseguíssiu amb cada una d’aquestes activitats?

Mestre: A la PAC1 crec que pretenien fer-nos conscients del grau de coneixement que teníem sobre els diferents conceptes que es tractarien al llarg de l’assignatura així com disposar d’un espai on-line on recollir les fites assolides, deixar constància de les nostres reflexions i dificultats, els recursos i estratègies que hem emprat, etc. A la segona PAC considero que pretenien que aprofundíssim en el coneixement sobre la relació existent entre la ciència, la tecnologia, la societat i l’educació a partir de debatre i de defensar postures tecnodeterministes o sociodeterministes. Una de les condicions del debat va ser emprar el model de Toulmin que pretén aconseguir un canvi conceptual i, per tant, un aprenentatge significatiu, a partir del procés de construcció d’arguments. La tercera de les PACs s’ha centrat en l’elaboració un informe en el qual havíem de sintetitzar i representar el coneixement conceptual d’un article i d’un dels mòduls de l’assignatura. Fer fer-ho havíem d’emprar els mapes conceptuals amb els que es pretenia fer-nos conscients de la importància d’emprar els mapes conceptuals com a eines per a avaluar els esquemes de pensament inicials i com aquets poden modificar-se al llarg del temps gràcies a la intervenció docent i a la realització d’un procés d’aprenentatge. També crec que es pretenia que ens adonéssim de la importància de que hi hagi un conflicte cognitiu que porti a un canvi conceptual i, per tant, a un aprenentatge significatiu. Finalment, amb la PAC 4 crec que havíem de prendre consciència de la importància de les situacions problemàtiques com a desencadenants d’aprenentatges significatius, i com la tecnologia educativa juga un paper en aquest procés.

Entrevistadora: Quins aprenentatges considera vostè que ha fet amb aquesta assignatura?

Mestre: D’aquesta assignatura destacaria dues coses. La primera d’elles seria el canvi conceptual que he patit respecte a la relació CTSE. A aquest canvi ha contribuït de forma molt notable la participació en el debat el qual m’ha ajudat a fer-me conscient de l’estreta relació entre tots aquests conceptes i de la relació d’interdependència existent entre ells. En segon lloc, destacaria cóm he ampliat el meu coneixement sobre el que significa l’aprenentatge significatiu i com aquest es pot donar gràcies a emprar els mapes conceptuals o la resolució de problemes com a motors d’aquest.

Entrevistadora: Hi ha alguna cosa més que destacaria de l’assignatura?

Mestre: Clar que sí. Un aprenentatge molt important que s’assoleix amb aquesta assignatura és el d’entendre la tecnologia educativa com al disseny d’estratègies planificades per a l’acció i la resolució de problemes específics així com un camp de coneixement orientat a l’acció i a la solució de problemes, i no només com l’ús de tècniques i instruments tecnològics. Amb l’elaboració de les diferents activitats vas fent-te conscient que la tecnologia educativa és un procés més que un producte en si mateix i que la tecnologia educativa no genera aprenentatge significatiu si no és capaç de generar canvis conceptuals que impliquin canvis en els propis models mentals.

Entrevistadora: Quins són els autors que heu llegit i que us han ajudat amb el vostre procés d’aprenentatge?

Mestre: Els autors que hem llegit i que ens han ajudat a modificar i/o a ampliar els nostres esquemes de pensament han estat, principalment, els següents: Julio Cabero Almenara, Miquel Domènech, Francisco Javier Tirado, Stephen Toulmin i David Jonassen.

Entrevistadora: Què destacaríeu de cada un d’ells?

Mestre: De Julio Cabero, Miquel Domènech i Javier Tirado la seva fonamentació sobre la relació existent entre la ciència, la tecnologia, la societat i l’educació, així com la seva conceptualització sobre tècnica, tecnologia i tecnologia educativa. De Stephen Toulmin destacaria el seu model d’argumentació com a font de coneixement i motor del canvi conceptual, i de David Jonassen destacaria la seva aportació a la comprensió de l’aprenentatge significatiu a partir de la construcció de models i de la solució de problemes.

Entrevistadora: Ha destacat a Julio Cabero entre els autors que l’han ajudat en aquest procés, vostè és dels que pensa que la tecnologia és neutral ideològicament?

Mestre: Sí, que ho pensava a l’inici de l’assignatura, però després de llegir-lo m’he adonat de la importància del context sociocultural i econòmic sobre qualsevol plantejament tecnològic i, per tant, de la seva interdependència.

Entrevistadora: La UOC es caracteritza per tractar alguns aspectes de forma transversal al llarg de les seves assignatures. Ha estat el cas amb aquesta assignatura?

Mestre: La veritat és sí, sí que hem realitzat algunes activitats transversals que potencien i milloren la nostra formació. Jo destacaria el procés de debat entre companys/es com a facilitador del conflicte cognitiu i dels processos argumentatius i de raonament; l’ús de les rúbriques d’avaluació per a ajudar-nos a conèixer el que s’espera del nostre procés d’aprenentatge i què és el que hem de fer per a millorar-lo; l’avaluació entre companys/es com a eina per conèixer el que fan els nostres companys/es i poder d’aprendre d’ells; i l’ús d’un fòrum de treball on compartir dubte i aprendre amb els companys/es.

Entrevistadora: S’ha ajustat l’assignatura al que esperava d’ella?

Mestre: Sincerament no. Quan em vaig matricular pensava que es tractaria d’una assignatura més centrada en l’ús de la tecnologia educativa a com a tècnica i finalitat en si mateixa.

Entrevistadora: Per tant, l’ha decebut l’enfocament que se li ha donat?

Mestre: No, ni molt menys. No era el que esperava, però em duc la motxilla plena de nous coneixements que em seran útils per al meu futur laboral.

Entrevistadora: Què du dins d’aquesta motxilla?

Mestre: He omplert la motxilla amb noves experiències que poden ajudar als docents a dissenyar situacions d’ensenyament-aprenentatge més significatives per al seu alumnat en les quals les TIC són una eina de molta ajuda. També he posat dins els mapes conceptuals com a eina facilitadora del procés d’aprenentatge en tant que ajuda a avaluar-lo i a fer-te conscient del mateix, i la interacció amb algunes companyes que m’han ajudar a aprendre i a les quals també espero haver ajudat.

Entrevistadora: Pensa que podria haver posat alguna cosa més dins?

Mestre: M’hauria agradat conèixer alguna tècnica nova perquè el blog i el mapa conceptual ja els coneixia, tot i que no sabia de la potencialitat dels mapes com a eina per a avaluar el canvi conceptual.

Entrevistadora: Amb aquesta darrera pregunta donem per finalitzada l’entrevista i li desitgem un bon final de semestre. Moltes gràcies per compartir aquest procés amb nosaltres.

ELS MEUS ÈXITS ACTIVITAT 4

JA HE FET I COMPARTIT EL MEU MAPA CONCEPTUAL

JA HE FET I COMPARTIT LA MEVA AUTOAVALUACIÓ

AUTOAVALUACIÓ ACTIVITAT 4

1. Lliurament: Has complert amb la data, has pujat la memòria i l'autoavaluació, l'arxiu de la memòria no supera els 4 o 5 Mb, és un arxiu de text .doc o .odt…

El lliurament de la memòria i de l’autoavaluació els he fet dins del període establert per la consultora. L’arxiu de la memòria és un .doc (Microsoft Word) i el de l’autoavaluació és un .xls (Microsoft Excel). Cap dels dos arxius supera els 4 MB.

2. Has fet servir tecnologies col·laboratives tipus web 2.0 per al projecte: bústies compartides del campus, wiki, cmaptools, google docs...?

Sí que he fet servir les eines de la web 2.0, concretament el Vocaroo per compartir arxius d’àudio, el Cmaptools per a representar el mapa conceptual, i la wiki de l’escola on s’han compartit les activitats d’aprenentatge que havien de realitzar els alumnes.

3. Com valores la claredat expositiva, estructura de la memòria del projecte lliurada, presentació del document, representació gràfica…Claredat del mapa realitzat, portada completa… Has aconseguit l'índex generat automàticament, has recolzat les afirmacions i decisions en bones fonts que has citat bé?

Considero que l’informe final que he realitzat en el què he emprat les TIC està estructurat segons les orientacions de la consultora i redactat a partir dels apartats que es demanaven:

- portada amb dades dels treball i fotografia personal

- índex automàtic

- desenvolupament, amb referències bibliogràfiques, mostres documentals, mapa conceptual clar i concís...

- conclusions

- annexes, amb autoavaluació

- webgrafia i bibliografia

4. Valora com ha quedat el disseny de l'activitat: creativitat, coherència, justificació científica, planificació acurada, adaptació als aprenents. Identificació, tipologia i presentació de problema.

Considero que el disseny de l’activitat ha resultat molt satisfactori perquè ha aconseguit que, una tasca prou individual i memorística com és aprendre’s les taules de multiplicar resulti motivadora i atractiva per als alumnes. El disseny ha estat ben planificat ja que s’ha donant temps suficient per a desenvolupar cadascuna de les seves parts (planificació, implementació i avaluació), tot i que encara no s’ha finalitzat perquè es tracta d’aconseguir els objectius al llarg del curs. El disseny s’ha fonamentat en els principis de la psicologia cognitiva i  del constructivisme, en els que destaquen autors com Vigotsky, Ausubel i Piaget. Tot el disseny s’ha adaptat a les característiques evolutives de l’alumnat, tenint en compte les seves capacitats i coneixements previs, i s’ha adaptat a les característiques individuals d’un alumne que necessita una adaptació curricular significativa.

Has aconseguit adequar-te als aprenents (problemització fins a quin punt parteix d'un problema significatiu per ells)?

Tot i que el problema no ha sortit dels alumnes, aquest sí que considero que és significatiu per a ells perquè se’ls presenta de forma habitual en el seu dia a dia i el fet d’aprendre’s les taules de multiplicar els ajudarà a resoldre’ls de forma més ràpida i eficient, donant una resposta adequada al seu problema.

Hi ha un ús de les TIC com a facilitadora, com a generadora, d'aprenentatge significatiu...?

Les TIC s’han emprat en el disseny de les activitats com a element de motivació inicial al construir els seus diplomes i com a eina d’aprenentatge a partir de realitzar activitats a la wiki i amb la pissarra digital interactiva.

Quin paper té l'actuació psicopedagògica en el teu projecte?

El paper del psicopedagog ha estat el de dissenyar un projecte amb una adequada fonamentació en base als principis del constructivisme i el d’implementar i avaluar el projecte.

5. Com valores el teu mapa de conceptes "L'Activitat realitzada entre l'Aprenentatge Significatiu recolzat amb la TE": riquesa i concreció dels conceptes representats i les seves relacions d'acord amb els materials de l'assignatura i les activitats realitzades fins al moment?

Considero que el mapa conceptual que he realitzat mostra de forma molt visual on es situa el disseny en relació a les possibilitats de les TIC i l’aprenentatge significatiu, amb una clara representació de la relació entre la teoria i la pràctica.

Respecte a la PAC3, en aquest mapa conceptual he millorat la relació entre els conceptes, el tipus d’enllaços així com en la tipologia dels conceptes.

6. Entre totes les parts de l'informe, fas servir els conceptes clau de la PAC2, i especialment els vinculats a l'aprenentatge a partir dels problemes? Fins a quin punt?

Al llarg de l’informe s’han emprat els conceptes propis de la PAC2, concretament el concepte de TIC i el de tecnologia entesa com a disseny d’estratègies planificades per a l’acció i la resolució de problemes específics i com a camp de coneixement orientat a l’acció i a la solució de problemes. S’ha tractat de reflectir la importància de que cal adquirir noves habilitats i estratègies com la de saber utilitzar les noves tecnologies, per ser capaç, no només de localitzar la informació, sinó d’avaluar-la i adaptar-la a les seves necessitats.

7. Has fet una bona descripció del procés seguit? En quin apartat?

Considero que el procés ha quedat clarament especificat i detallat al llarg de l’apartat 2, desenvolupament.

8. Com creus que has fet l'avaluació de l'aprenentatge aconseguit pels aprenents del teu projecte?

El procés d’avaluació d’aprenentatge s’ha fet mitjançant un procediment d’avaluació final que consistia en preguntar individualment, a cadascun dels alumnes les taules de multiplicar. Cada dia es preguntava a alguns dels alumnes la taula que volien dir i, si ho feien correctament, s’anotava en la taula de doble entrada quina taula de multiplicar era la que l’alumna havia demostrar saber-se. D’aquesta manera, tant el mestre com els alumnes sabien quines taules de multiplicar es sabia cada alumne/a i quines li quedaven per saber-se.

L’aprenentatge significatiu s’ha avaluat mitjançant el procediment d’observació directa i d’interpretació de les actituds dels alumnes. Cada un dels principis que han guiat l’aprenentatge significatiu d’aquesta pràctica s’ha avaluat de la següent forma:

- El principi de motivació s’ha avaluat observant la seva actitud durant el desenvolupament de les activitats d’aprenentatge.

- El principi de partir de la seva zona de desenvolupament proper s’ha avaluat abans de realitzar el disseny de l’activitat a partir de l’avaluació inicial dels alumnes en la qual es va detectar el que sabien i el que no.

- El principi d’activitat també s’ha avaluat mitjançant l’observació dels alumnes i a partir de l’avaluació final en la qual es podia inferir qui s’estava estudiant les taules de multiplicar i qui no.

- La contextualització de l’activitat no ha requerit una avaluació perquè quan estan treballant-se les matemàtiques sempre estan apareixent situacions que requereixen emprar la multiplicació i per tant la multiplicació apareix dins d’un context matemàtic que afavoreix la seva significativitat.

- El principi de funcionalitat és el que menys s’ha avaluat i, tal vegada, convindria haver implicat a l’alumnat en la seva valoració. D’aquesta manera, s’hagués obtingut informació de, fins a quin punt els alumnes consideren funcional el que estan aprenent.

Com que el desenvolupament de l’activitat no ha acabat perquè es tracta d’assolir uns objectius que tenen tot el curs com a temporització, es realitzarà una autoavaluació a l’alumnat per conèixer fins a quin punt consideren les activitats funcionals i motivadores.

9. Has fet una bona i objectiva avaluació del disseny, és a dir una avaluació de procés, de tots els elements del procés, també dels recursos emprats? És a dir, has fet una avaluació tecnològica del projecte (això no vol dir avaluació de les tècniques i tecnologies emprades!)?

Considero que s’ha fet una bona avaluació del disseny a partir de la reflexió sobre cada una de les parts del disseny i del procediment d’observació directa, tot i que aquesta no hagi estat plenament objectiva. Com el disseny ha partit d’una avaluació inicial i, posteriorment, s’ha avaluat tant l’aprenentatge dels alumnes com el procediment seguit i els recursos emprats, concretament les TIC, considero que s’ha realitzat una adequada avaluació tecnològica. Tal vegada, el que ha quedat pendent d’avaluar han estat recursos humans emprats, que es podrien haver avaluat a partir de preguntar als alumnes i a la mestra de suport com valorarien la funció del mestre de matemàtiques en el disseny de l’activitat (claredat d’explicacions, presentació i selecció de les activitats, planificació de la feina, forma d’avaluar, etc.).

Haver realitzat aquesta activitat i haver-la implementat em servirà en un futur per a valorar la resolució de problemes com una eina molt adequada per a aconseguir un aprenentatge significatiu per part dels alumnes. Com que l’assessorament és una de les funcions dels psicopedagog, dins de l’àmbit educatiu intentaré fer arribar al professorat aquesta estratègia per poder millorar els processos d’ensenyament i d’aprenentatge.

10. Autoqualificació PAC2.3: A

CONCLUSIONS ACTIVITAT 4

Una de les finalitats d’aquest disseny era demostrar la capacitat per dissenyar, desenvolupar, implementar i avaluar situacions d’aprenentatge mediades per eines tecnològiques que potenciessin l’aprenentatge significatiu i el canvi conceptual. Considero que les activitats que s’han plantejat per a assolir els objectius plantejats han ajudat als alumnes a resoldre un problema que per a ells era significatiu doncs es troben situacions, quasi a diari, que requereixen l’ús de la multiplicació per a poder ser resoltes. En els alumnes està produint-se un aprenentatge significatiu en tant que estan actuant de forma activa, constructiva, intencional, contextualitzada i sota principis conversacionals. Els alumnes estan compromesos amb el seu procés d’aprenentatge en un processament conscient de la informació, estan intentant aconseguir uns objectius de forma activa i intencional, ho fan a partir d’activitats significatives en un entorn escolar i empren processos de diàleg amb els companys i amb els mestres que els ajuden a construir els seus coneixements. El disseny d’aquestes activitats es va realitzar emprant la tecnologia, entesa com a disseny d’estratègies planificades per a l’acció i la resolució de problemes específics i no com a únicament la incorporació d’instruments. Es va fer una reflexió sobre el problema i, una vegada analitzades les diferents opcions disponibles, es van establir estratègies que portessin a la seva solució (activitats d’aprenentatge), emprant els recursos humans (mestres) i tècnics (word, wiki, ordinadors i PDIs) al nostre abast. Aquests recursos no van ser mers instruments sinó que es van incorporar a una estratègia completa d’acció, reflexió i actuació. 

En la mesura que els alumnes han anat realitzant les activitats d’aprenentatge han anat construint els seus models mentals i fent-los cada vegada més complexos. En aquest procés han ajudat els companys i els mestres, ajudant a assimilar la nova informació i a acomodar-la en els esquemes ja presents. L’ús de les TIC ha contribuït a que aquest procés fos més motivador i més actiu, ajudant als alumnes a assolir els objectius plantejats i a resoldre el seu problema. A més a més, l’ús de les TIC ha ajudat a que hi hagués una intencionalitat en l’aprenentatge ja que ha permès a l’alumnat fer-se conscient quan la comprensió del que es demanava era inadequada i els engrescava a fer canvis, potenciant-se així la intencionalitat del seu aprenentatge. 

Tal com postula la psicologia cognitiva, és necessari que l’aprenentatge sigui significatiu perquè si no es corre el risc que aquest no es doni. Quan un individu es troba davant d’un problema que vol resoldre i que per a ell és significatiu, es troba davant d’una situació que es pot convertir en el motor del seu aprenentatge. Com a psicopedagogs, serà molt important fer-nos conscients d’aquest procés i ajudar al professorat a que faci el mateix perquè, a partir d’identificar adequadament els problemes que són significatius per als alumnes o de crear problemes amb prou significativitat, podran plantejar als alumnes activitats d’aprenentatge que els ajudarà a resoldre els problemes i estaran contribuint a què es doni un millor aprenentatge perquè aquest estarà construint-se des de la significativitat.

MAPA CONCEPTUAL ACTIVITAT 4

Fitxa de disseny - Activitat 4

a) TÍTOL

Aprenem les taules de multiplicar?

b) AGENTS PERSONALS I TECNOLOGIA MEDIADORA

Ø Aprenents: alumnat de 4t de primària d’un Col·legi d’Educació Infantil i Primària.

Ø Mediador: el mestre de l’àrea de matemàtiques i la mestra d’atenció a la diversitat, que fa suport al grup.

Ø Tecnologia mediadora: Internet, ordinadors i plataforma Wikispaces.

c) PROBLEMA DE PARTENÇA

L’alumnat de 4t de primària necessita aprendre les taules de multiplicar per poder assolir l’objectiu de l’àrea que estableix que han de ser capaços de resoldre problemes de la vida quotidiana on s’hagin d’aplicar les operació de multiplicar i dividir.

Segons el model establert per David Jonassen (1997), aquest problema tindria els següents trets característics:

Ø Estructuració: problema ben estructurat perquè posseeix respostes correctes i convergents, l’objectiu és conegut i requereix l’aplicació d’un nombre determinat de conceptes i regles.

Ø Complexitat: problema de complexitat baixa perquè implica un conjunt restringit de factors o variables.

Ø Especificitat de camp: problema bastant situat dins dels procediments de raonament i de càlcul de l’àrea de Matemàtiques.

Ø Tipus de problema: problema algorítmic amb procediments rígids i finits, amb decisions limitades i predictibles.

d) PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA

Als alumnes de 4t de primària se’ls plantegen problemes matemàtics en els quals han de realitzar multiplicacions per poder resoldre’ls. Moltes d’aquestes operacions requereixen saber-se les taules de multiplicar per poder resoldre-les de forma ràpida i no haver de recórrer a l’estratègia del recompte.

La multiplicació és un procediment que significa la suma d’un nombre tantes vegades com indica altre nombre i, una vegada s’ha entès això , l’alumne ha de fer un esforç personal de memorització que no sempre resulta motivador. Per tal d’ajudar als alumnes en aquest procés, el mestre de matemàtiques dissenyarà uns materials i emprarà unes estratègies específiques amb les quals tractarà d’incentivar a l’alumne i que aquest, de forma personal, tingui ganes d’aprendre’s les taules de multiplicar i de fer un esforç per aconseguir-ho.

e) ASPECTES CONTEXTUALS

L’activitat es durà a terme a una aula de 25 alumnes de 4t d’educació primària d’un col·legi públic d’educació infantil i primària de la illa d’Eivissa. La forma de treballar al centre és per àrees i el mestre de matemàtiques i la mestra d’atenció a la diversitat seran els responsables de dur a terme aquesta activitat

El centre compta amb una aula d’ordinadors que serà emprada una vegada per setmana perquè, amb l’ajuda de la mestra d’atenció a la diversitat, es farà un desdoblament i es treballaran les taules de multiplicar a partir de jocs multimèdia.

f) CARACTERÍSTIQUES DELS APRENENTS

Ø Cognitives: grup d’alumnes amb ritmes d’aprenentatge diferents tot i que hi ha un grup prou nombrós que destaca per tenir un ritme ràpid. Dins del grup també cal destacar a tres alumnes amb dificultats d’aprenentatge, un d’ells relacionades amb la lecto-escriptura i els altres dos amb un trastorn per TDA-H. Un dels alumnes diagnosticat amb TDA-H està medicat i presenta un desfasament curricular a l’àrea de matemàtiques de més de 2 cursos, raó per la qual està treballant a partir d’un AC significativa. L’objectiu a assolir amb aquest alumne no serà el mateix que amb la resta del grup. També cal destacar a una alumna nova en el grup que té un nivell de coneixements per sota de la resta dels companys/es.

Ø Emocionals: Cal destacar a un alumne en situació de risc psicosocial degut a la problemàtica existent per la separació dels seus pares, a un alumne diagnosticat amb TDA-H que presenta conductes que cal analitzar perquè podrien tractar-se d’ansietat (es rasca molt fins a fer-se ferides), així com a una alumna nova que el curs anterior va patir ansietat (s‘arrancava cabells) per tenir problemes de relació amb els seus companys. La mare d’aquesta alumna està treballant amb ella amb l’ajuda d’una psicòloga i enguany es troba molt integrada dins del grup.

Ø Actitudinals: L’actitud cap a l’aprenentatge és positiva tot i que cal mantenir una coordinació contínua amb les famílies d’alguns alumnes perquè obliden el material o no fan els deures. És un grup molt motivat envers l’aprenentatge però hi ha un grup nombrós d’alumnes que li costa escoltar al mestre quan parla o respectar als companys quan intervenen.

Ø Físiques: Bon estat de salut dels alumnes i no hi ha cap que presenti unes característiques físiques específiques que requereixin una atenció educativa concreta.

g) COMPETÈNCIES I OBJECTIUS ESPECÍFICS

Ø  COMPETÈNCIES:

·   Matemàtica:

- Comprendre l’abast i el límit dels conceptes matemàtics.

- Saber utilitzar les tècniques i els procediments matemàtics bàsics per comptar, operar, mesurar, situar-se a l’espai i organitzar i analitzar dades.

· Tractament de la informació i competència digital:

- Saber utilitzar recursos compartits en una xarxa.

- Manejar programes multimèdia.

- Utilitzar les eines de navegació per Internet com a element essencial per aprendre.

- Mostrar una actitud positiva davant les noves TIC, com una font potencial d’enriquiment personal i social.

- Emprar les TIC de manera ètica, responsable i segura.

· Aprendre a aprendre:

- Ser conscient d’allò que se sap i del que cal aprendre.

- Tenir voluntat per superar els obstacles i per afrontar nous reptes d’aprenentatge.

- Manifestar interès per aprendre.

- Tenir confiança en si mateix i perspectives d’èxit.

- Desenvolupar hàbits d’esforç i responsabilitat en la feina.

- Emprar les estratègies d’aprenentatge i d’estudi de manera cada cop més autònoma.

· Autonomia i iniciativa personal:

- Exercir l’autocrítica i el control emocional.

- Ser conscient de la necessitat de responsabilitat i perseverança i de demorar la necessitat de satisfacció immediata.

- Adquirir confiança en un mateix i autoestima.

- Aprendre dels errors.

- Mantenir la motivació per aconseguir l’èxit.

Ø  OBJECTIUS:

·  Construir les taules multiplicar.

·  Memoritzar les taules de multiplicar.

h) CONTINGUTS

- Les taules de multiplicar de l’1 al 9. (C)

- Construcció de les taules de multiplicar. (P)

- Memorització de les taules de multiplicar. (P)

- Utilització de les eines multimèdia per aprendre’s les taules de multiplicar. (P)

- Col·laboració i ajuda als companys (A).

- Esforç i interès per aprendre’s les taules de multiplicar. (A)

- Responsabilitat en l’ús d’Internet com a eina d’aprenentatge. (A)

- Respecte vers els aprenentatges dels companys. (A)

i) SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS

a) S’explicarà als alumnes la necessitat de que s’aprenguin les taules de multiplicar per poder realitzar les operacions necessàries per resoldre els problemes matemàtics que aniran sorgint al llarg del curs.

b) Cada alumne elaborarà la seva pròpia taula de multiplicar que serà la que emprarà per resoldre qualsevol problema que requereixi multiplicar. Aquestes taules seran les que haurà de memoritzar.

c) Entre tots els alumnes s’inventaran un pareado per a cada taula de multiplicar que servirà per confeccionar el diploma que rebran quan s’hagin aprés alguna d’elles.

d) Amb l’ajuda d’un processador de textos, els alumnes confeccionaran els diplomes amb un dels pareados i una imatge de felicitació. La imatge l’hauran de cercar a Internet, desar-la a l’ordinador i inserir-la al diploma. A cada full del processador de textos hauran de cabre 4 diplomes, per la qual cosa hauran d’inserir una taula de 2x2 que s’ajusti al tamany dels adhesius on s’imprimiran.

e) Els alumnes confeccionaran una taula de doble entrada amb un processadors de textos per recollir les dates en les que cada alumne ha demostrat saber alguna de les taules de multiplicar.

f) Sempre que sigui possible es dedicarà un temps de cadascuna de les sessions de matemàtiques per preguntar les taules de multiplicar. Cada alumne podrà elegir la taula que vol dir i, si ho fa bé, rebrà el seu diploma.

g) Un altre dia per setmana es realitzarà un desdoblament del grup perquè un dels dos grups vagi a l’aula d’ordinadors i realitzi activitats multimèdia que els ajudi a aprendre les taules. Aquestes activitats estaran inserides en la wiki que empra el centre.

j) FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA

Partint de la concepció constructivista de l’aprenentatge, un dels seus principis bàsics és l’aprenentatge significatiu (Ausubel). Perquè aquest es doni, serà necessari que hi hagi un canvi conceptual en l’alumne com a resultat d’acomodar els nous coneixements als ja existents (Piaget). Per aconseguir-ho tractarem que les activitats siguin:

- Funcionals: saber les taules de multiplicar els permetrà resoldre molts problemes matemàtics de forma més ràpida.

- Contextualitzades: l’aprenentatge es dona en un context d’ús de les matemàtiques com és una escola.

- Actives: serà l’alumne qui aprendrà per si mateix fent un esforç personal per estudiar-les i memoritzar-les a partir d’activitats lúdiques, fent un procés actiu d’elaboració de significats.

- Parteixen de la ZDP (Vigotsky): es parteix dels coneixements previs de l’alumne doncs aquest ja sap resoldre multiplicacions a partir de sumar un mateix nombre un nombre concret de vegades i per tant està preparat per aprendre les taules. A més, ja sap algunes taules de multiplicar més senzilles i aprofitarà algun d’aquests aprenentatges.

- Motivadores: tot i que es tracta d’un aprenentatge memorístic, s’intentarà que, a partir de l’ús de les TIC i de rebre un reforç positiu com és el diploma, l’alumne estigui motivat per aprendre.

- Es puguin transferir els coneixements a altres contextos de la seva vida diària.

k) PROCEDIMENTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ

Ø Procediments d’avaluació: l’avaluació serà a partir de que l’alumne sigui capaç de dir de memòria les taules de multiplicar i de respondre adequadament a multiplicacions aleatòries plantejades pel mestre.

Ø Criteris d’avaluació:

- Sap de memòria totes les taules de multiplicar.

- Sap el resultat de multiplicacions aleatòries de les taules de multiplicar (p.e. 4x6 o 4x9).

- Ha construït adequadament les taules de multiplicar.

- S’esforça i mostra interès per aprendre les taules.

l) TEMPORITZACIÓ

Aquest objectiu es treballarà al llarg del curs tot i que la realització de les activitats es prioritzaran en el que queda de trimestre, és a dir, fins al 22 de desembre.