El propi procés d'aprenentatge en forma de cas

HISTÒRIA COMPLETA

Entrevistadora: Aquest semestre t’has matriculat de l’assignatura de Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació a l’Educació, en que ha consistit exactament?

Mestre: Aquesta assignatura ha consistit en adquirir una base teòrica del fenomen de la incorporació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) en l’educació, valorant-les com a eines potenciadores de l’aprenentatge significatiu. Hem dissenyat, analitzat, aplicat i avaluat situacions d’aprenentatge que han estat mediades per les TIC.

Entrevistadora: En quantes part s’ha dividit?

Mestre: L’assignatura ha constat de 4 Proves d’Avaluació Contínua (PACs) que s’han centrat en aspectes diferents i complementaris dels processos d’ensenyament-aprenentatge i de les TIC.

Entrevistadora: En què ha consistit cada una d’aquestes PACs?

Mestre: La primera d’elles va consistir en realitzar una autoavaluació i construir un blog. La segona PAC va consistir en participar a un debat, la tercera en realitzar un informe de síntesi i en la quarta de les PACs varem dissenyar, implementar i avaluar una situació d’ensenyament-aprenentatge en la qual es van emprar les TIC com a mediadores de l’aprenentatge.

Entrevistadora: Què creus que el vostre professorat pretenia que aconseguíssiu amb cada una d’aquestes activitats?

Mestre: A la PAC1 crec que pretenien fer-nos conscients del grau de coneixement que teníem sobre els diferents conceptes que es tractarien al llarg de l’assignatura així com disposar d’un espai on-line on recollir les fites assolides, deixar constància de les nostres reflexions i dificultats, els recursos i estratègies que hem emprat, etc. A la segona PAC considero que pretenien que aprofundíssim en el coneixement sobre la relació existent entre la ciència, la tecnologia, la societat i l’educació a partir de debatre i de defensar postures tecnodeterministes o sociodeterministes. Una de les condicions del debat va ser emprar el model de Toulmin que pretén aconseguir un canvi conceptual i, per tant, un aprenentatge significatiu, a partir del procés de construcció d’arguments. La tercera de les PACs s’ha centrat en l’elaboració un informe en el qual havíem de sintetitzar i representar el coneixement conceptual d’un article i d’un dels mòduls de l’assignatura. Fer fer-ho havíem d’emprar els mapes conceptuals amb els que es pretenia fer-nos conscients de la importància d’emprar els mapes conceptuals com a eines per a avaluar els esquemes de pensament inicials i com aquets poden modificar-se al llarg del temps gràcies a la intervenció docent i a la realització d’un procés d’aprenentatge. També crec que es pretenia que ens adonéssim de la importància de que hi hagi un conflicte cognitiu que porti a un canvi conceptual i, per tant, a un aprenentatge significatiu. Finalment, amb la PAC 4 crec que havíem de prendre consciència de la importància de les situacions problemàtiques com a desencadenants d’aprenentatges significatius, i com la tecnologia educativa juga un paper en aquest procés.

Entrevistadora: Quins aprenentatges considera vostè que ha fet amb aquesta assignatura?

Mestre: D’aquesta assignatura destacaria dues coses. La primera d’elles seria el canvi conceptual que he patit respecte a la relació CTSE. A aquest canvi ha contribuït de forma molt notable la participació en el debat el qual m’ha ajudat a fer-me conscient de l’estreta relació entre tots aquests conceptes i de la relació d’interdependència existent entre ells. En segon lloc, destacaria cóm he ampliat el meu coneixement sobre el que significa l’aprenentatge significatiu i com aquest es pot donar gràcies a emprar els mapes conceptuals o la resolució de problemes com a motors d’aquest.

Entrevistadora: Hi ha alguna cosa més que destacaria de l’assignatura?

Mestre: Clar que sí. Un aprenentatge molt important que s’assoleix amb aquesta assignatura és el d’entendre la tecnologia educativa com al disseny d’estratègies planificades per a l’acció i la resolució de problemes específics així com un camp de coneixement orientat a l’acció i a la solució de problemes, i no només com l’ús de tècniques i instruments tecnològics. Amb l’elaboració de les diferents activitats vas fent-te conscient que la tecnologia educativa és un procés més que un producte en si mateix i que la tecnologia educativa no genera aprenentatge significatiu si no és capaç de generar canvis conceptuals que impliquin canvis en els propis models mentals.

Entrevistadora: Quins són els autors que heu llegit i que us han ajudat amb el vostre procés d’aprenentatge?

Mestre: Els autors que hem llegit i que ens han ajudat a modificar i/o a ampliar els nostres esquemes de pensament han estat, principalment, els següents: Julio Cabero Almenara, Miquel Domènech, Francisco Javier Tirado, Stephen Toulmin i David Jonassen.

Entrevistadora: Què destacaríeu de cada un d’ells?

Mestre: De Julio Cabero, Miquel Domènech i Javier Tirado la seva fonamentació sobre la relació existent entre la ciència, la tecnologia, la societat i l’educació, així com la seva conceptualització sobre tècnica, tecnologia i tecnologia educativa. De Stephen Toulmin destacaria el seu model d’argumentació com a font de coneixement i motor del canvi conceptual, i de David Jonassen destacaria la seva aportació a la comprensió de l’aprenentatge significatiu a partir de la construcció de models i de la solució de problemes.

Entrevistadora: Ha destacat a Julio Cabero entre els autors que l’han ajudat en aquest procés, vostè és dels que pensa que la tecnologia és neutral ideològicament?

Mestre: Sí, que ho pensava a l’inici de l’assignatura, però després de llegir-lo m’he adonat de la importància del context sociocultural i econòmic sobre qualsevol plantejament tecnològic i, per tant, de la seva interdependència.

Entrevistadora: La UOC es caracteritza per tractar alguns aspectes de forma transversal al llarg de les seves assignatures. Ha estat el cas amb aquesta assignatura?

Mestre: La veritat és sí, sí que hem realitzat algunes activitats transversals que potencien i milloren la nostra formació. Jo destacaria el procés de debat entre companys/es com a facilitador del conflicte cognitiu i dels processos argumentatius i de raonament; l’ús de les rúbriques d’avaluació per a ajudar-nos a conèixer el que s’espera del nostre procés d’aprenentatge i què és el que hem de fer per a millorar-lo; l’avaluació entre companys/es com a eina per conèixer el que fan els nostres companys/es i poder d’aprendre d’ells; i l’ús d’un fòrum de treball on compartir dubte i aprendre amb els companys/es.

Entrevistadora: S’ha ajustat l’assignatura al que esperava d’ella?

Mestre: Sincerament no. Quan em vaig matricular pensava que es tractaria d’una assignatura més centrada en l’ús de la tecnologia educativa a com a tècnica i finalitat en si mateixa.

Entrevistadora: Per tant, l’ha decebut l’enfocament que se li ha donat?

Mestre: No, ni molt menys. No era el que esperava, però em duc la motxilla plena de nous coneixements que em seran útils per al meu futur laboral.

Entrevistadora: Què du dins d’aquesta motxilla?

Mestre: He omplert la motxilla amb noves experiències que poden ajudar als docents a dissenyar situacions d’ensenyament-aprenentatge més significatives per al seu alumnat en les quals les TIC són una eina de molta ajuda. També he posat dins els mapes conceptuals com a eina facilitadora del procés d’aprenentatge en tant que ajuda a avaluar-lo i a fer-te conscient del mateix, i la interacció amb algunes companyes que m’han ajudar a aprendre i a les quals també espero haver ajudat.

Entrevistadora: Pensa que podria haver posat alguna cosa més dins?

Mestre: M’hauria agradat conèixer alguna tècnica nova perquè el blog i el mapa conceptual ja els coneixia, tot i que no sabia de la potencialitat dels mapes com a eina per a avaluar el canvi conceptual.

Entrevistadora: Amb aquesta darrera pregunta donem per finalitzada l’entrevista i li desitgem un bon final de semestre. Moltes gràcies per compartir aquest procés amb nosaltres.