Fitxa de disseny - Activitat 4

a) TÍTOL

Aprenem les taules de multiplicar?

b) AGENTS PERSONALS I TECNOLOGIA MEDIADORA

Ø Aprenents: alumnat de 4t de primària d’un Col·legi d’Educació Infantil i Primària.

Ø Mediador: el mestre de l’àrea de matemàtiques i la mestra d’atenció a la diversitat, que fa suport al grup.

Ø Tecnologia mediadora: Internet, ordinadors i plataforma Wikispaces.

c) PROBLEMA DE PARTENÇA

L’alumnat de 4t de primària necessita aprendre les taules de multiplicar per poder assolir l’objectiu de l’àrea que estableix que han de ser capaços de resoldre problemes de la vida quotidiana on s’hagin d’aplicar les operació de multiplicar i dividir.

Segons el model establert per David Jonassen (1997), aquest problema tindria els següents trets característics:

Ø Estructuració: problema ben estructurat perquè posseeix respostes correctes i convergents, l’objectiu és conegut i requereix l’aplicació d’un nombre determinat de conceptes i regles.

Ø Complexitat: problema de complexitat baixa perquè implica un conjunt restringit de factors o variables.

Ø Especificitat de camp: problema bastant situat dins dels procediments de raonament i de càlcul de l’àrea de Matemàtiques.

Ø Tipus de problema: problema algorítmic amb procediments rígids i finits, amb decisions limitades i predictibles.

d) PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA

Als alumnes de 4t de primària se’ls plantegen problemes matemàtics en els quals han de realitzar multiplicacions per poder resoldre’ls. Moltes d’aquestes operacions requereixen saber-se les taules de multiplicar per poder resoldre-les de forma ràpida i no haver de recórrer a l’estratègia del recompte.

La multiplicació és un procediment que significa la suma d’un nombre tantes vegades com indica altre nombre i, una vegada s’ha entès això , l’alumne ha de fer un esforç personal de memorització que no sempre resulta motivador. Per tal d’ajudar als alumnes en aquest procés, el mestre de matemàtiques dissenyarà uns materials i emprarà unes estratègies específiques amb les quals tractarà d’incentivar a l’alumne i que aquest, de forma personal, tingui ganes d’aprendre’s les taules de multiplicar i de fer un esforç per aconseguir-ho.

e) ASPECTES CONTEXTUALS

L’activitat es durà a terme a una aula de 25 alumnes de 4t d’educació primària d’un col·legi públic d’educació infantil i primària de la illa d’Eivissa. La forma de treballar al centre és per àrees i el mestre de matemàtiques i la mestra d’atenció a la diversitat seran els responsables de dur a terme aquesta activitat

El centre compta amb una aula d’ordinadors que serà emprada una vegada per setmana perquè, amb l’ajuda de la mestra d’atenció a la diversitat, es farà un desdoblament i es treballaran les taules de multiplicar a partir de jocs multimèdia.

f) CARACTERÍSTIQUES DELS APRENENTS

Ø Cognitives: grup d’alumnes amb ritmes d’aprenentatge diferents tot i que hi ha un grup prou nombrós que destaca per tenir un ritme ràpid. Dins del grup també cal destacar a tres alumnes amb dificultats d’aprenentatge, un d’ells relacionades amb la lecto-escriptura i els altres dos amb un trastorn per TDA-H. Un dels alumnes diagnosticat amb TDA-H està medicat i presenta un desfasament curricular a l’àrea de matemàtiques de més de 2 cursos, raó per la qual està treballant a partir d’un AC significativa. L’objectiu a assolir amb aquest alumne no serà el mateix que amb la resta del grup. També cal destacar a una alumna nova en el grup que té un nivell de coneixements per sota de la resta dels companys/es.

Ø Emocionals: Cal destacar a un alumne en situació de risc psicosocial degut a la problemàtica existent per la separació dels seus pares, a un alumne diagnosticat amb TDA-H que presenta conductes que cal analitzar perquè podrien tractar-se d’ansietat (es rasca molt fins a fer-se ferides), així com a una alumna nova que el curs anterior va patir ansietat (s‘arrancava cabells) per tenir problemes de relació amb els seus companys. La mare d’aquesta alumna està treballant amb ella amb l’ajuda d’una psicòloga i enguany es troba molt integrada dins del grup.

Ø Actitudinals: L’actitud cap a l’aprenentatge és positiva tot i que cal mantenir una coordinació contínua amb les famílies d’alguns alumnes perquè obliden el material o no fan els deures. És un grup molt motivat envers l’aprenentatge però hi ha un grup nombrós d’alumnes que li costa escoltar al mestre quan parla o respectar als companys quan intervenen.

Ø Físiques: Bon estat de salut dels alumnes i no hi ha cap que presenti unes característiques físiques específiques que requereixin una atenció educativa concreta.

g) COMPETÈNCIES I OBJECTIUS ESPECÍFICS

Ø  COMPETÈNCIES:

·   Matemàtica:

- Comprendre l’abast i el límit dels conceptes matemàtics.

- Saber utilitzar les tècniques i els procediments matemàtics bàsics per comptar, operar, mesurar, situar-se a l’espai i organitzar i analitzar dades.

· Tractament de la informació i competència digital:

- Saber utilitzar recursos compartits en una xarxa.

- Manejar programes multimèdia.

- Utilitzar les eines de navegació per Internet com a element essencial per aprendre.

- Mostrar una actitud positiva davant les noves TIC, com una font potencial d’enriquiment personal i social.

- Emprar les TIC de manera ètica, responsable i segura.

· Aprendre a aprendre:

- Ser conscient d’allò que se sap i del que cal aprendre.

- Tenir voluntat per superar els obstacles i per afrontar nous reptes d’aprenentatge.

- Manifestar interès per aprendre.

- Tenir confiança en si mateix i perspectives d’èxit.

- Desenvolupar hàbits d’esforç i responsabilitat en la feina.

- Emprar les estratègies d’aprenentatge i d’estudi de manera cada cop més autònoma.

· Autonomia i iniciativa personal:

- Exercir l’autocrítica i el control emocional.

- Ser conscient de la necessitat de responsabilitat i perseverança i de demorar la necessitat de satisfacció immediata.

- Adquirir confiança en un mateix i autoestima.

- Aprendre dels errors.

- Mantenir la motivació per aconseguir l’èxit.

Ø  OBJECTIUS:

·  Construir les taules multiplicar.

·  Memoritzar les taules de multiplicar.

h) CONTINGUTS

- Les taules de multiplicar de l’1 al 9. (C)

- Construcció de les taules de multiplicar. (P)

- Memorització de les taules de multiplicar. (P)

- Utilització de les eines multimèdia per aprendre’s les taules de multiplicar. (P)

- Col·laboració i ajuda als companys (A).

- Esforç i interès per aprendre’s les taules de multiplicar. (A)

- Responsabilitat en l’ús d’Internet com a eina d’aprenentatge. (A)

- Respecte vers els aprenentatges dels companys. (A)

i) SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS

a) S’explicarà als alumnes la necessitat de que s’aprenguin les taules de multiplicar per poder realitzar les operacions necessàries per resoldre els problemes matemàtics que aniran sorgint al llarg del curs.

b) Cada alumne elaborarà la seva pròpia taula de multiplicar que serà la que emprarà per resoldre qualsevol problema que requereixi multiplicar. Aquestes taules seran les que haurà de memoritzar.

c) Entre tots els alumnes s’inventaran un pareado per a cada taula de multiplicar que servirà per confeccionar el diploma que rebran quan s’hagin aprés alguna d’elles.

d) Amb l’ajuda d’un processador de textos, els alumnes confeccionaran els diplomes amb un dels pareados i una imatge de felicitació. La imatge l’hauran de cercar a Internet, desar-la a l’ordinador i inserir-la al diploma. A cada full del processador de textos hauran de cabre 4 diplomes, per la qual cosa hauran d’inserir una taula de 2x2 que s’ajusti al tamany dels adhesius on s’imprimiran.

e) Els alumnes confeccionaran una taula de doble entrada amb un processadors de textos per recollir les dates en les que cada alumne ha demostrat saber alguna de les taules de multiplicar.

f) Sempre que sigui possible es dedicarà un temps de cadascuna de les sessions de matemàtiques per preguntar les taules de multiplicar. Cada alumne podrà elegir la taula que vol dir i, si ho fa bé, rebrà el seu diploma.

g) Un altre dia per setmana es realitzarà un desdoblament del grup perquè un dels dos grups vagi a l’aula d’ordinadors i realitzi activitats multimèdia que els ajudi a aprendre les taules. Aquestes activitats estaran inserides en la wiki que empra el centre.

j) FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA

Partint de la concepció constructivista de l’aprenentatge, un dels seus principis bàsics és l’aprenentatge significatiu (Ausubel). Perquè aquest es doni, serà necessari que hi hagi un canvi conceptual en l’alumne com a resultat d’acomodar els nous coneixements als ja existents (Piaget). Per aconseguir-ho tractarem que les activitats siguin:

- Funcionals: saber les taules de multiplicar els permetrà resoldre molts problemes matemàtics de forma més ràpida.

- Contextualitzades: l’aprenentatge es dona en un context d’ús de les matemàtiques com és una escola.

- Actives: serà l’alumne qui aprendrà per si mateix fent un esforç personal per estudiar-les i memoritzar-les a partir d’activitats lúdiques, fent un procés actiu d’elaboració de significats.

- Parteixen de la ZDP (Vigotsky): es parteix dels coneixements previs de l’alumne doncs aquest ja sap resoldre multiplicacions a partir de sumar un mateix nombre un nombre concret de vegades i per tant està preparat per aprendre les taules. A més, ja sap algunes taules de multiplicar més senzilles i aprofitarà algun d’aquests aprenentatges.

- Motivadores: tot i que es tracta d’un aprenentatge memorístic, s’intentarà que, a partir de l’ús de les TIC i de rebre un reforç positiu com és el diploma, l’alumne estigui motivat per aprendre.

- Es puguin transferir els coneixements a altres contextos de la seva vida diària.

k) PROCEDIMENTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ

Ø Procediments d’avaluació: l’avaluació serà a partir de que l’alumne sigui capaç de dir de memòria les taules de multiplicar i de respondre adequadament a multiplicacions aleatòries plantejades pel mestre.

Ø Criteris d’avaluació:

- Sap de memòria totes les taules de multiplicar.

- Sap el resultat de multiplicacions aleatòries de les taules de multiplicar (p.e. 4x6 o 4x9).

- Ha construït adequadament les taules de multiplicar.

- S’esforça i mostra interès per aprendre les taules.

l) TEMPORITZACIÓ

Aquest objectiu es treballarà al llarg del curs tot i que la realització de les activitats es prioritzaran en el que queda de trimestre, és a dir, fins al 22 de desembre.

ELS MEUS ÈXITS ACTIVITAT 3

JA HE FET I COMPARTIT EL MEU MAPA CONCEPTUAL

JA HE FET I COMPARTIT LA MEVA AUTOAVALUACIÓ

ELS MEUS ÈXITS ACTIVITAT 2

JA HE PARTICIPAT AL DEBAT

AUTOAVALUACIÓ ACTIVITAT 3

Lliurament de l'informe de l'Activitat 3 correcte? arxiu  de text, nom i tipus d'arxiu, data de lliurament, pes moderat…

S'ha lliurat correctament en quant al tipus i nom de l'arxiu, data de lliurament i pes moderat (4,24 MB).

Has enviat un document ben estructurat com a informe: portada amb foto, índex automàtic, introducció, mapa, conclusions ben argumentades, webbliografi a…?

El document té l'estructura d'informe que es demanava. Inclou una portada, amb foto, un índex automàtic, una introducció, un desenvolupament, unes conclusions,  els dos mapes conceptuals, l'inicial i el final, amb una comparació d'amdós, i la webliografia.

Has aconseguit un mapa prou clar, integrat, llegible, útil…? Has fet servir amb intenció el color, les formes, les imatges icòniques o simbòliques, gruixos, tipografies, fletxes diverses tenint en compte el sentit únic o doble i altres recursos (ombres, 3D, lligams…) per facilitar la lectura?

El mapa conceptual final que he elaborat considero que és molt complet i que inclou tot el més important de l'article de Domènech i Tirado, dels mòduls 1 i 3, i de les aportacions dels debats. La part estètica del mapa conceptual, tal vegada, ha sigut la menys treballada del mapa doncs, de tots els recursos que ofereix el programari CMapTools, el que jo he emprat ha sigut el color, la fòrma dels nòduls, el sentit de les fletxes i el tipus de fletxa.

Sobre els conceptes representats. Hi són els més importants? Diríem que els IMPRESCINDIBLES són: corrent CTS i les seves conseqüències, CCEE (la TE entre les ciències de l'educació), Tecno en/de Educ, Fonamentació TE, Evolució TE, Constructivisme, aprenentatge i TIC i les seves conseqüències, context, cultura.

Considero que he inclós tots els conceptes més importants que han aparegut al llarg de l'assignatura, tant els imprescindibles com d'altres secundaris.

Representes les relacions entre conceptes?

Sí

Valoració de fins a quin grau el mapa sintetitza, prioritza, s'estructura i s'adequa a l'enfocament de l'assignatura. Dones prou importància al corrent CTS i les seves conseqüències, prioritzes el constructivisme i aprenentatge significatiu, es veu la TE com a procés i no només com a producte, es destaca la importància de la SIC...

Em costa valorar fins a quin grau el mapa està estructurat i adequat a l'enfocament de l'assignatura, però el que sí que contempla és una síntesi i una priorització dels conceptes i les idees més rellevants. Al mapa és veu recollida la corrent C-T-S així com totes les relacions entre els 3 elements, es destaca el paper del constructivisme, la psicologia cognitiva i l'aprenentatge significatiu. També he tractat de mostrar la TE com un procés i no com un mer producte, la importància de les TIC i la seva relació amb la tecnologia i amb els principis educatius, etc.

Facilites i aprofundeixes en l'anàlisi i comparació dels dos models mentals inherents als dos moments del teu aprenentatge personal. Has fet servir algun aspecte d'avaluació dels exposats al material en web per als mapes conceptuals, "Cas 3, Classe de literatura britànica"? Quins?

He realitzat una comparació objectiva dels dos mapes i he reflexionat al llarg de l'informe de la importància de la representació dels esquemes mentals a través dels mapes conceptuals per poder veure com està estructurat el pensament i com es van produint els canvis conceptuals. Els aspectes d'avaluació del 'Cas 3' que he emprat han sigut els següents: nombre de nodes, nombre de nodes sense sortida, nombre de proposicions, nombre de tipus d'enllaç, ràtio enllaços/nodes, posició central de cada node, claredat de les relacions de les proposicions i relació jeràrquica o causal de la xarxa.

Fins a quin grau has comprès i fet servir els conceptes més importants vinculats al canvi conceptual? Ampliació o increment de conceptes (revisió), reestructuració o reorganització de conceptes (veritable canvi conceptual), complexificació, hipòtesis, arguments, canvis d'actitud, compromís conceptual previ davant l’experiència prèvia, compromís cognitiu amb l'aprenentatge, compromís metacognitiu, utilització de TIC, confrontació de models, activitats d’aplicació, contextualització, construcció, descobriment, consum d'un model...? 

Considero que he comprés adequadament el que significa i implica el canvi conceptual i ho he tractar de manifestar utilitzant els conceptes vinculats a aquest procediment: ampliació/increment, reorganització/reestructuració conceptual, arguments, compromís conceptual (intencionalitat), utilització de les TIC, confrontació de models, etc. Altres conceptes que he emprat perquè he considerat que s'ajusten al procés de canvi conceptual aquí descrit són els d'assimilació i d'acomodació, propis de la teoria sobre l'aprenentatge de Jean Paiget.

Sobre la teva comunicació i participació voluntària a l'aula: estàs facilitant el seguiment del fòrum (tema, carpetes, fil, claredat en la comunicació, ajudes als altres, aportació de recursos, ajuda al coneixement…)?

Dins de les meves possibilitats, estic ajudant als companys de l'aula i estic tractant d'escriure de la forma més acurada possible per aconseguir que les meves aportacions siguin entenedores i clares, a més d'ajustades al que se'ns demana.

Sobre el blog: l'has enllaçat bé, t'està ajudant a reflectir el teu aprenentatge de manera eficaç? Has revisat les teves afirmacions a l'avaluació inicial, per ex. respostes breu, preguntes trampa?

El blog el tinc al dia en quant a activitats però vull millorar la seva organització interna perquè sigui més atractiu i tot sigui més senzill de trobar. Una de les tasques que vull fer és organitzar les etiquetes com si fossin pestanyes per facilitar la classificació de les meves entrades. A l'anar realitzant la PAC 3 he hagut de reflexionar sobre la meva avaluació inicial i he vist que s'ha produit un canvi conceptual que he reflectit a l'informe. Em queda pendent ajudar als meus companys a reflexionar sobre les seves afirmacions fent-los algunes "preguntes trampa".

Què creus que has de canviar o com has de continuar treballant per a la darrera activitat o projecte

He de continuar amb una bona planificació de la feina, organitzat-me amb molt de temps perquè el volum de treball és elevat i la complexitat del que es demana també. Considero que he de millorar el meu espai del blog on estic compartint la feina amb els meus companys/es de l'aula tractant de fer-lo més atractiu. També vull revisar el que algunes companyes han fet en aquesta PAC (les seves conclusions, els seus mapes conceptuals...) per analitzar quins apartats puc millorar i tenir idees per poder fer-ho.

Autoqualificació (A, B, C)

A

CONCLUSIONS ACTIVITAT 3

Haver de representar amb un mapa conceptual una realitat desconeguda per a mi com és la de la relació entre ciència, tecnologia i societat i, després d’informar-me i debatre sobre el tema, tornar a repetir aquest procés ha fet que m’adonés que aquesta representació ja no era igual i que la relació entre els conceptes ja no era la mateixa. Aquest procés va partir de la intenció d’aprendre sobre un tema concret a partir de la lectura de diferents articles i documents, de la col•laboració i del debat amb altres companys i de la realització d’un procés de reflexió personal sobre la relació entre els nous conceptes i els ja existents al meu propi model mental. El canvi conceptual que s’ha donat ha produït un aprenentatge significatiu que he pogut comprovar al representar totes aquestes idees i organitzar-les de forma coherent.

MAPA CONCEPTUAL ACTIVITAT 3

ÍNFORME DE SÍNTESI

PRESENTACIÓ

El present informe consisteix en l’elaboració d’un argumentari que doni Resposta a si he experimentat o no un canvi conceptual des del començament de l’assignatura fins al moment actual respecte a la relació existent entre la tecnologia, la ciència i la societat (CTS). Per analitzar si s’ha produït aquest canvi, representaré, en forma de mapa conceptual, el coneixement dels materials de l’assignatura i de l’article ‘Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia’ de Miquel Domènech i Francisco Javier Tirado. El mapa conceptual resultant el compararé amb el mapa conceptual que vaig realitzar a l’inici de l’assignatura, abans d’haver llegit cap material ni d’haver realitzat cap activitat, i el contrastaré amb el resultat de la meva participació en el debat CTS, amb l’objectiu d’examinar si s’ha produït alguna modificació en els meus esquemes de pensament inicials. 

Des d’un enfocament constructivista dels processos d’aprenentatge basats en la significativitat dels mateixos, les persones construïm de forma natural teories que ens ajuden a explicar el món en el qual vivim. Mitjançant l’ampliació dels nostres coneixements a partir de variades fonts d’informació (lectures, vídeos, converses, etc.) així com dels propis processos reflexius sobre aquestes noves dades, anem afegint als nostres esquemes de pensament nous conceptes i noves relacions tractant que siguin coherents amb els que ja teníem. Quan la nova informació no correspon amb els nostres coneixements previs i canviem la nostra forma d’entendre aquests conceptes i els seus marcs conceptuals, estem realitzant un canvi conceptual, que serà més sòlid en tant que es produeixi una major modificació en les relacions entre els conceptes i es reestructurin els nostres marcs conceptuals. Segons Dole i Sinatra (1998), el canvi conceptual més significatiu només succeeix si és intencional, és a dir, si et fas conscient de què la comprensió que tens sobre alguna cosa és inadequada i, per tant, perceps la necessitat d’un canvi. Quan aquest compromís personal per canviar és elevat, elaborem arguments i contraarguments relacionats amb els fets, possibilitant així que augmentin les probabilitats d’efectuar un canvi conceptual. Per aquesta raó, a les conclusions del present informe apareixeran les argumentacions que explicaran si s’ha donat o no aquest canvi.

DESENVOLUPAMENT

Al començament de l’assignatura vàrem realitzar una autoavaluació la qual consistia en fer una reflexió sobre el grau de coneixement que disposàvem sobre alguns conceptes tals com tecnologia, tècnica, neutralitat ideològica de la tecnologia, tecnologia educativa, etc. La darrera de les qüestions que se’ns va plantejar va ser: “Comenta el teu grau de compromís en relació als coneixements previs que has reflectit en aquest document. Fins a quin punt creus que els defensaries davant d’un tribunal? Creus que poden canviar els teus esquemes en un futur proper?”. En aquell moment, la meva resposta va ser que el meu grau de compromís no era elevat perquè no estava segur ni convençut de les afirmacions que havia manifestat i que estava convençut que al llarg del trimestre els meus coneixements anirien ampliant-se i, conseqüentment, hi hauria una modificació dels meus esquemes de pensament. A hores d’ara, puc afirmar que s’ha produït un canvi conceptual en alguns aspectes com el que jo entenc com a tecnologia educativa, en el que es refereix a la neutralitat ideològica de la tecnologia o en la relació existent entre la ciència, la tecnologia i la societat.

Haver de representar i sintetitzar tanta informació provinent de diferents documents i activitats en un mapa conceptual m’ha permès poder organitzar-la de forma estructurada, veient la relació existent entre els diferents conceptes, les múltiples connexions i la interdependència entre alguns d’ells, així com anar ampliant i complementant el coneixement que tenia sobre algun d’ells, com per exemple el principi constructivista de l’aprenentatge significatiu. El fet d’haver de trobar el nexe o relació més apropiat entre els diferents conceptes ha suposat un esforç d’acomodació dels nous coneixements als que ja disposava perquè considero que no acabava d’entendre adequadament un nou concepte fins que no era capaç de representar-lo en el mapa conceptual, sent capaç d’integrar aquesta nova informació en l’esquema mental que ja tenia creat. 

Un dels camps on considero que s’ha produït un veritable canvi conceptual ha sigut en el de la relació existent entre la ciència, la tecnologia i la societat. A mesura que anava llegint els materials de l’assignatura m’anava adonant que la meva visió d’aquesta relació estava basada en el model tecnodeterminista, doncs considerava que la ciència i la tecnologia eren les que condicionaven l’evolució de la societat i que les relacions existents entre aquests tres grans conceptes eren principalment unidireccionals. La lectura de l’article “Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia”, de Miquel Domènech i de Francisco Javier Tirado, em va provocar la necessitat de reestructurar els meus conceptes perquè, amb aquesta nova informació, ara ja no era un model mental vàlid. Un dels arguments que més em va influir per fer aquest canvi conceptual va ser el de la teoria sobre el cosmos de Galileu, el qual em va fer veure que la tecnologia no és simplement una aplicació del coneixement i que la ciència és l’única responsable de construir-lo, sinó que, en alguna ocasió, com a l’exemple del telescopi, es demostra que, en ocasions, la tecnologia també ajuda a construir el coneixement i no només és una aplicació d’aquest. Aquest exemple m’ha permès adonar-me que les relacions entre ambdós conceptes són prou complexes i que un d’ells no és subsidiari de l’altre. 

En la relació existent entre la ciència i la societat, inicialment pensava que aquesta era bidireccional, influint l’una en l’altra de forma recíproca, però en cap moment vaig pensar que aquesta relació pogués repercutir en la neutralitat ideològica de la tecnologia. Inicialment considerava que, en la mesura que les diferents tecnologies tenien una fonamentació científica sòlida, major seria la seva neutralitat ideològica. L’exemple de “El cas Lysenko” posa de manifest com una ideologia concreta en un context social determinat provoca un tipus de coneixement científic. L’article ha provocat la necessitat de crear un canvi conceptual en la meva manera d’entendre aquesta relació per poder acomodar aquesta nova informació als esquemes de pensament que posseïa. Aquest cas m’ha permès adonar-me de cóm la societat pot arribar a influir en l’elaboració d’un coneixement i com la ideologia està present en aquesta relació. 

La concepció sobre tecnologia educativa i tècnica que jo tenia, també s’ha vist incrementada gràcies a l’aprofundiment que, sobre aquests dos conceptes, es fa als materials de Julio Cabero. Inicialment, per a mi la tecnologia educativa era l’aplicació de diferents eines tecnològiques per al desenvolupament de tasques educatives, és a dir, com una aplicació de la tècnica, però no contemplava que també es tractés del disseny, anàlisi, aplicació i avaluació de situacions mediades d’aprenentatge, que es planifiquen i estan condicionades pel destinatari a qui s’aplica, per qui les aplica, pels objectius que es plantegen, pel context d’aplicació o per la qualitat tècnica de la tecnologia. Aquesta nova informació ha produït que el coneixement que ara disposo sobre aquests conceptes sigui més complex i que s’hagin ampliat les relacions entre ells. 

Finalment, vull destacar cóm s’ha modificat el meu model mental sobre la importància que atorgava a la utilització de les TIC en el procés de transmissió de coneixements als alumnes. A l’avaluació inicial vaig valorar que estava molt d’acord amb que les TIC eren molt necessàries per transmetre coneixements, però, després de la lectura del mòdul “TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista” de David Johansson, ara considero que ja no és així. Una vegada he refrescat el que significa el principi constructivista de l’aprenentatge significatiu i que aquest es produeix quan es generen canvis conceptuals que impliquen canvis en els propis models mentals, he entès que la tecnologia educativa, per si mateix, no genera aquest canvi. El que cal és generar situacions d’aprenentatge que provoquin la revisió dels propis esquemes de pensament i crear pertorbacions en els conceptes dels alumnes que posin en dubte la seva comprensió. La construcció de models i comparació dels conceptes els podria ajudar a crear models mentals, i la tecnologia educativa podria ser una eina molt valuosa per a aquesta finalitat, tot i que considero que la seva importància no és elevada perquè el que cal fer és generar una dissonància cognitiva. Com es generi aquesta és el de menys. Al llarg de la meva vida de qualsevol persona es van produint canvis conceptuals en la mesura que es va produint certs aprenentatges. Un dels que voldria destacar que s’ha donat en la meva vida és el de creure que els estudis universitaris són els que et garanteixen una millor formació per desenvolupar una feina. En aquest model mental existia una clara diferenciació entre els estudis universitaris i la formació professional, i on no tenia cabuda la formació no formal o informal que qualsevol persona pot anar adquirint al llarg de la vida. 

Al llarg dels darrers anys i després de conèixer com a estudiant la formació universitària, de conèixer com a mestre el camp laboral dels estudis de magisteri i de conèixer a la tasca professional de moltes persones provinents de molts sectors formatius i no formatius, he hagut de reorganitzar conceptes com el de formació (inicial, contínua, formal, informal, no-formal...) o el de formació professional i professional, i he hagut de crear noves relacions entre ells i de modificar les que ja tenia perquè la realitat que anava assimilant no s’acomodava a l’estructura mental que posseïa. Considero que aquest canvi conceptual ha sigut un procés d’aprenentatge significatiu doncs ha començat a partir de la pertorbació als propis conceptes que posseïa i ha finalitzat amb una reorganització dels mateixos i amb un augment en la complexitat de les relacions entre ells.

MISSATGE DE SÍNTESI DEL DEBAT (PAC2)

La meva participació al debat ha sigut defensant la postura tecnodeterminista, en la qual he de reconèixer que m'he trobat prou còmode doncs considero que sí que hi ha certa predominança de la tecnologia sobre la societat i que aquesta evoluciona en funció de que es produeixen avanços tecnològics i econòmics. Les meves aportacions les he centrat en els fils ‘Canvis’ i ‘Tecnopart’, de les carpetes ‘Escola’ i 'Tecnopart’ respectivament. Les aportacions que he fet han sigut 4, dues a cada i fil, i he de dir que m'han resultat insuficients per poder dir tot el que m'hagués agradat perquè s'han expressat molts arguments i contraarguments sobre els quals m'hagués agradat poder debatre un poc més.

Gràcies a la participació en el fil ‘Canvis’ he tingut l'oportunitat  de visualitzar el vídeo ‘Changing Paradigms’ en el qual el Sr. Ken Robinson ha exposat la seva versió de perquè molta gent brillant pensa que no ho és. La seva argumentació es basa en afirmar que a la genètica de l'educació pública està la classificació de les persones en dos grans grups, les acadèmiques i les no-acadèmiques, associant la intel·ligència com una capacitat pròpia de la gent acadèmica i no de la gent no-acadèmica. Aquesta teoria me l'havia plantejat jo mateix en diverses ocasions abans de visualitzar el vídeo i, el fet de compartir-la amb una persona amb el prestigi del Sr. Robinson em tranquil·litza i em reafirma més encara en aquest pensament. Sempre he pensat que, com a membres del sistema educatiu, tenim una gran responsabilitat en la formació de les persones i en l'èxit que puguin tenir en la seva vida i, és per això, que considero que l'educació, especialment la pública, té una gran responsabilitat i ha de fer un gran esforç per poder garantir que els seus alumnes no es sentin ‘no-intel·ligents’, especialment aquells que  posseeixen unes grans capacitats per ser-ho.

A l'hora de valorar la meva participació en el debat als dos fils que he escollit, considero que ho he fet adaptant-me al model teòric de Toulmin, exposant arguments i contraarguments clars i respectuosos amb les aportacions de les meves companyes; defensant en tot moment la postura tecnodeterminista, que és la que m'ha tocat, i adaptant-me als fils argumentals oberts; fent un esforç per argumentar des de l'enfocament i els continguts propis de la postura tecnodeterminista, tractant de cercar exemples i articles que encaixessin en aquest paradigma i respectant el nombre màxim d'intervencions, la seva distribució en el temps així com una adequada expressió escrita.

Finalment, m'agradaria destacar que són diverses les companyes que penso que han fet molt bona feina amb les seves aportacions, però com que només puc destacar a dues d'elles, vull destacar a l'Adelaida Fossas i a la Rut Leal. Cadascuna d'elles ha defensat un bàndol diferent i les vull destacar per la qualitat de les seves aportacions, per la claredat en l'exposició dels seus arguments i contraarguments, pel recolzament teòric que han emprat per defensar el seu argumentari i per com han ajustat les seves aportacions a les característiques del model d'argument de Toulmin.    

ELS MEUS ÈXITS ACTIVITAT 1

JA HE CREAT EL MEU BLOG

JA HE COMPARTIT EL MEU BLOG

JA HE FET I COMPARTIT EL MEU MAPA CONCEPTUAL

JA HE FET I COMPARTIT LA MEVA AUTOAVALUACIÓ

CONCLUSIONS ACTIVITAT 1

Després de realitzar aquesta activitat tinc la sensació que de desconèixer molt sobre la relació entre el món educatiu i el científic-tecnològic. En un primer moment sembla senzill establir aquesta relació, però quan tractes de fer-ho te n’adones de la dificultat que suposa. Igualment, aquesta primera activitat m’ha deixat la impressió que aquesta assignatura no tractarà únicament sobre l’ús d’eines tecnològiques sinó que ens ajudarà a aprofundir i a fer-nos conscients de cóm la tecnologia educativa pot ser una eina per ajudar a construir el coneixement.

MAPA CONCEPTUAL ACTIVITAT 1

QÜESTIONS DE DESENVOLUPAMENT BREU

1. Creus que el progrés en el coneixement tecnològic i científic determina i garanteix el progrés econòmic i social? Contesta clarament i justifica la resposta. 

Considero que el progrés tecnològic i científic determinen el progrés econòmic i social tant per a una societat en el seu conjunt com de forma individual. És gràcies a la investigació científica que s’ha pogut aconseguir un progrés tecnològic en àmbits tan diversos com les telecomunicacions (televisió, Internet, telefonia...), els mitjans de transport, la salut (implants, pròtesis...), etc. Aquest progrés tecnològic és el que, a la seva vegada, a determinat el progrés econòmic i social en la mesura que s’han establert nous mercats laborals i noves necessitats de consum així com s’han anat modificant les estructures socials a les noves possibilitats que oferien els avanços tecnològics. No obstant això, tot i considerar que el progrés en ciència i tecnologia determinen el progrés econòmic i social, considero que no el garanteixen doncs no crec que sigui necessari un progrés tecnològic i científic perquè es pugui garantir un progrés econòmic i social. Les primeres societats, especialment les més primitives, varen tenir un progrés social i econòmic en la mesura que establiren contacte amb altres societats properes, amb altres cultures, sense que per a que es donés aquestes circumstàncies fos necessari un progrés tecnològic i/o científic. A l’actualitat, especialment al pla individual, els individus poden progressar econòmica i socialment sense que sigui necessari un progrés en el coneixement tecnològic i científic sinó aprofitant els recursos ja existents de forma més satisfactòria i òptima. 

2. Estàs d’acord en què la constant fonamentació científica de les diferents tecnologies és garantia de la neutralitat ideològica d’aquestes tecnologies? Què en penses? 

Penso que en la mesura que les diferents tecnologies tinguin una fonamentació científica més sòlida, la seva neutralitat ideològica serà major. Considero que en la mesura que s’avança en el coneixement i la fonamentació científica tot s’allunya de les creences i de les ideologies, i es permet adoptar postures basades en criteris científics, empírics, i no en creences, suposicions, dogmes o criteris ideològics. 

3. Expressa el teu grau d’acord: tenir present les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) abans, durant i després de qualsevol activitat d’ensenyament-aprenentatge és un requisit indispensable actualment. 

Considero que les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) tenen un paper determinant en els processos d’ensenyament i d’aprenentatge, però crec que aquest paper no és imprescindible perquè es donin aquests processos d’ensenyament i/o aprenentatge. Per posar un exemple, als centres educatius és molt important el rol dels docents perquè són models per als seus alumnes i aquests aprenen dels seus docents aspectes tan diversos com parlar adequadament, respectar les normes, establir relacions basades en el respecte i la cordialitat, etc. Tots aquests processos d’ensenyament i aprenentatge es donen diàriament als centres educatius mitjançant processos de modelatge, però no per això requereixen la presència de les TIC. 

4. Quines són les causes que originen els profunds canvis que estem patint en tots els àmbits en els darrers anys? 

Des del meu punt de vista, i amb una visió molt reduïda de la situació, considero que els avanços produïts en les noves tecnologies han permès una transformació molt profunda en les possibilitats de comunicació entre els habitats de qualsevol part del món. Aquesta evolució en el processos comunicatius ha permès una transformació social molt profunda i l’aparició d’un procés de globalització que ha ocasionat que qualsevol fet que es doni a qualsevol indret del planeta tingui repercussió quasi immediata a qualsevol altre indret del món. 

5. Defineix en una frase la Tecnologia Educativa. Digues quin és el seu objecte d’estudi. 

És l’aplicació de diferents eines tecnològiques per al desenvolupament de tasques educatives. El seu objecte d’estudi seria la millora dels processos educatius: activitats d’ensenyament-aprenentatge, recursos materials, eines didàctiques, aplicacions informàtiques, etc. 

6. Posa un exemple de transmissió de coneixement i un altre de construcció del coneixement.

Transmissió del coneixement: explicació de les diferents parts d’un conte: introducció, nus i desenllaç. 

Construcció del coneixement: elaboració d’un conte tenint presents les diferents parts del mateix. 

7. Expressa el teu grau d’acord amb la següent afirmació i argumenta el perquè: “El context és part del coneixement que la persona utilitza per tal d'explicar i donar sentit a una idea". 

Estic d’acord en tant que qualsevol fet, idea, circumstància, etc. requereix una contextualització per poder ser entesa i explicada. Per exemple, molt probablement no resultarà encertat implementar l’ús d’unes pissarres digitals en un context on el professorat no sap emprar-les o on les condicions tècniques no són les adequades. 

8. Has pensat en la possibilitat d’adaptar l’entorn de la UOC a les teves necessitats i les dels teus companys i professors (opció Personalitza)? Inclusió del missatge al qual es respon (el lector tindrà una idea del que origina i els detalls del teu missatge), número de missatges visualitzats en les bústies compartides (útil quan hi ha molta comunicació a algunes bústies), signatura de correu (per facilitar la comunicació i posar a un clic de distància altres mitjans de comunicació teus...? 

Aquesta opció la vaig emprar fa uns semestres per personalitzar la bústia de correu, en concret per enriquir el processador de textos i per inserir una signatura de correu. 

9. Comptes amb els coneixements previs que el Pla docent indica per poder ser eficaç durant el desenvolupament de l’assignatura? Fins a quin punt? Pots instal•lar programari, iniciar l’exploració de nou programari pel teu compte, gestionar arxius i comptes amb una actitud positiva cap a web 2.0? Ets capaç de llegir en pantalla (buscar paraules, fer servir l’índex amb hipervincles, moure’t en el document...? i mantenir uns apunts digitals on acumulis la informació de diferents fonts? 

Considero que compto amb els coneixements previs necessaris per poder ser eficaç en el desenvolupament de l’assignatura perquè sóc capaç d’instal·lar i desinstal·lar programari com a administrador, saber on s’han desat els arxius executables dels diferents programes, desinstal·lar programari que s’ha instal•lat de manera involuntària a l’equip (banners, spam...), gestionar la creació d’usuaris i els seus permisos en un domini, fer que un servidor instal·li programari a diferents equips d’u domini de forma automàtica, crear documents compartits en xarxa (Google drive, dropbox...), treballar en equip amb documents compartits, crear hiperenllaços, etc. En general, considero que tinc una actitud molt positiva cap a la web 2.0 perquè considero que és molt útil doncs permet compartir el coneixement i treballar de forma col·laborativa sense necessitat de coincidir ni en el temps ni en un espai físic. 

10. Situa’t de 0 a 10 (0 gens d’acord 10 molt d’acord).

- TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents:  6 

- CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors:  3  

- TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement :  10 

- DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds:  2  

- CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge:  5 

- DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal:  7 

- TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC:  2 

- DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim:  8 

- TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes:  7 

- DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social:  7 

11. Comenta el teu grau de compromís en relació als coneixements previs que has reflectit en aquest document. Fins a quin punt creus que els defensaries davant d’un tribunal? Creus que poden canviar els teus esquemes en un futur proper?
El meu grau de compromís amb els coneixements previs expressats a les preguntes anteriors no és elevat perquè no estic segur ni convençut de les afirmacions que he manifestat. No tinc molt clar com es definir la tecnologia educativa, si el coneixement tecnològic i científic determinen i garanteixen el progrés socioeconòmic, si la fonamentació científica pot garantir la neutralitat ideològica de la tecnologia, etc. Estic convençut que al llarg del semestre els meus coneixements al respecte aniran ampliant-se i, conseqüentment, hi haurà una modificació dels meus esquemes de pensament.