ÍNFORME DE SÍNTESI

PRESENTACIÓ

El present informe consisteix en l’elaboració d’un argumentari que doni Resposta a si he experimentat o no un canvi conceptual des del començament de l’assignatura fins al moment actual respecte a la relació existent entre la tecnologia, la ciència i la societat (CTS). Per analitzar si s’ha produït aquest canvi, representaré, en forma de mapa conceptual, el coneixement dels materials de l’assignatura i de l’article ‘Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia’ de Miquel Domènech i Francisco Javier Tirado. El mapa conceptual resultant el compararé amb el mapa conceptual que vaig realitzar a l’inici de l’assignatura, abans d’haver llegit cap material ni d’haver realitzat cap activitat, i el contrastaré amb el resultat de la meva participació en el debat CTS, amb l’objectiu d’examinar si s’ha produït alguna modificació en els meus esquemes de pensament inicials. 

Des d’un enfocament constructivista dels processos d’aprenentatge basats en la significativitat dels mateixos, les persones construïm de forma natural teories que ens ajuden a explicar el món en el qual vivim. Mitjançant l’ampliació dels nostres coneixements a partir de variades fonts d’informació (lectures, vídeos, converses, etc.) així com dels propis processos reflexius sobre aquestes noves dades, anem afegint als nostres esquemes de pensament nous conceptes i noves relacions tractant que siguin coherents amb els que ja teníem. Quan la nova informació no correspon amb els nostres coneixements previs i canviem la nostra forma d’entendre aquests conceptes i els seus marcs conceptuals, estem realitzant un canvi conceptual, que serà més sòlid en tant que es produeixi una major modificació en les relacions entre els conceptes i es reestructurin els nostres marcs conceptuals. Segons Dole i Sinatra (1998), el canvi conceptual més significatiu només succeeix si és intencional, és a dir, si et fas conscient de què la comprensió que tens sobre alguna cosa és inadequada i, per tant, perceps la necessitat d’un canvi. Quan aquest compromís personal per canviar és elevat, elaborem arguments i contraarguments relacionats amb els fets, possibilitant així que augmentin les probabilitats d’efectuar un canvi conceptual. Per aquesta raó, a les conclusions del present informe apareixeran les argumentacions que explicaran si s’ha donat o no aquest canvi.

DESENVOLUPAMENT

Al començament de l’assignatura vàrem realitzar una autoavaluació la qual consistia en fer una reflexió sobre el grau de coneixement que disposàvem sobre alguns conceptes tals com tecnologia, tècnica, neutralitat ideològica de la tecnologia, tecnologia educativa, etc. La darrera de les qüestions que se’ns va plantejar va ser: “Comenta el teu grau de compromís en relació als coneixements previs que has reflectit en aquest document. Fins a quin punt creus que els defensaries davant d’un tribunal? Creus que poden canviar els teus esquemes en un futur proper?”. En aquell moment, la meva resposta va ser que el meu grau de compromís no era elevat perquè no estava segur ni convençut de les afirmacions que havia manifestat i que estava convençut que al llarg del trimestre els meus coneixements anirien ampliant-se i, conseqüentment, hi hauria una modificació dels meus esquemes de pensament. A hores d’ara, puc afirmar que s’ha produït un canvi conceptual en alguns aspectes com el que jo entenc com a tecnologia educativa, en el que es refereix a la neutralitat ideològica de la tecnologia o en la relació existent entre la ciència, la tecnologia i la societat.

Haver de representar i sintetitzar tanta informació provinent de diferents documents i activitats en un mapa conceptual m’ha permès poder organitzar-la de forma estructurada, veient la relació existent entre els diferents conceptes, les múltiples connexions i la interdependència entre alguns d’ells, així com anar ampliant i complementant el coneixement que tenia sobre algun d’ells, com per exemple el principi constructivista de l’aprenentatge significatiu. El fet d’haver de trobar el nexe o relació més apropiat entre els diferents conceptes ha suposat un esforç d’acomodació dels nous coneixements als que ja disposava perquè considero que no acabava d’entendre adequadament un nou concepte fins que no era capaç de representar-lo en el mapa conceptual, sent capaç d’integrar aquesta nova informació en l’esquema mental que ja tenia creat. 

Un dels camps on considero que s’ha produït un veritable canvi conceptual ha sigut en el de la relació existent entre la ciència, la tecnologia i la societat. A mesura que anava llegint els materials de l’assignatura m’anava adonant que la meva visió d’aquesta relació estava basada en el model tecnodeterminista, doncs considerava que la ciència i la tecnologia eren les que condicionaven l’evolució de la societat i que les relacions existents entre aquests tres grans conceptes eren principalment unidireccionals. La lectura de l’article “Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia”, de Miquel Domènech i de Francisco Javier Tirado, em va provocar la necessitat de reestructurar els meus conceptes perquè, amb aquesta nova informació, ara ja no era un model mental vàlid. Un dels arguments que més em va influir per fer aquest canvi conceptual va ser el de la teoria sobre el cosmos de Galileu, el qual em va fer veure que la tecnologia no és simplement una aplicació del coneixement i que la ciència és l’única responsable de construir-lo, sinó que, en alguna ocasió, com a l’exemple del telescopi, es demostra que, en ocasions, la tecnologia també ajuda a construir el coneixement i no només és una aplicació d’aquest. Aquest exemple m’ha permès adonar-me que les relacions entre ambdós conceptes són prou complexes i que un d’ells no és subsidiari de l’altre. 

En la relació existent entre la ciència i la societat, inicialment pensava que aquesta era bidireccional, influint l’una en l’altra de forma recíproca, però en cap moment vaig pensar que aquesta relació pogués repercutir en la neutralitat ideològica de la tecnologia. Inicialment considerava que, en la mesura que les diferents tecnologies tenien una fonamentació científica sòlida, major seria la seva neutralitat ideològica. L’exemple de “El cas Lysenko” posa de manifest com una ideologia concreta en un context social determinat provoca un tipus de coneixement científic. L’article ha provocat la necessitat de crear un canvi conceptual en la meva manera d’entendre aquesta relació per poder acomodar aquesta nova informació als esquemes de pensament que posseïa. Aquest cas m’ha permès adonar-me de cóm la societat pot arribar a influir en l’elaboració d’un coneixement i com la ideologia està present en aquesta relació. 

La concepció sobre tecnologia educativa i tècnica que jo tenia, també s’ha vist incrementada gràcies a l’aprofundiment que, sobre aquests dos conceptes, es fa als materials de Julio Cabero. Inicialment, per a mi la tecnologia educativa era l’aplicació de diferents eines tecnològiques per al desenvolupament de tasques educatives, és a dir, com una aplicació de la tècnica, però no contemplava que també es tractés del disseny, anàlisi, aplicació i avaluació de situacions mediades d’aprenentatge, que es planifiquen i estan condicionades pel destinatari a qui s’aplica, per qui les aplica, pels objectius que es plantegen, pel context d’aplicació o per la qualitat tècnica de la tecnologia. Aquesta nova informació ha produït que el coneixement que ara disposo sobre aquests conceptes sigui més complex i que s’hagin ampliat les relacions entre ells. 

Finalment, vull destacar cóm s’ha modificat el meu model mental sobre la importància que atorgava a la utilització de les TIC en el procés de transmissió de coneixements als alumnes. A l’avaluació inicial vaig valorar que estava molt d’acord amb que les TIC eren molt necessàries per transmetre coneixements, però, després de la lectura del mòdul “TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista” de David Johansson, ara considero que ja no és així. Una vegada he refrescat el que significa el principi constructivista de l’aprenentatge significatiu i que aquest es produeix quan es generen canvis conceptuals que impliquen canvis en els propis models mentals, he entès que la tecnologia educativa, per si mateix, no genera aquest canvi. El que cal és generar situacions d’aprenentatge que provoquin la revisió dels propis esquemes de pensament i crear pertorbacions en els conceptes dels alumnes que posin en dubte la seva comprensió. La construcció de models i comparació dels conceptes els podria ajudar a crear models mentals, i la tecnologia educativa podria ser una eina molt valuosa per a aquesta finalitat, tot i que considero que la seva importància no és elevada perquè el que cal fer és generar una dissonància cognitiva. Com es generi aquesta és el de menys. Al llarg de la meva vida de qualsevol persona es van produint canvis conceptuals en la mesura que es va produint certs aprenentatges. Un dels que voldria destacar que s’ha donat en la meva vida és el de creure que els estudis universitaris són els que et garanteixen una millor formació per desenvolupar una feina. En aquest model mental existia una clara diferenciació entre els estudis universitaris i la formació professional, i on no tenia cabuda la formació no formal o informal que qualsevol persona pot anar adquirint al llarg de la vida. 

Al llarg dels darrers anys i després de conèixer com a estudiant la formació universitària, de conèixer com a mestre el camp laboral dels estudis de magisteri i de conèixer a la tasca professional de moltes persones provinents de molts sectors formatius i no formatius, he hagut de reorganitzar conceptes com el de formació (inicial, contínua, formal, informal, no-formal...) o el de formació professional i professional, i he hagut de crear noves relacions entre ells i de modificar les que ja tenia perquè la realitat que anava assimilant no s’acomodava a l’estructura mental que posseïa. Considero que aquest canvi conceptual ha sigut un procés d’aprenentatge significatiu doncs ha començat a partir de la pertorbació als propis conceptes que posseïa i ha finalitzat amb una reorganització dels mateixos i amb un augment en la complexitat de les relacions entre ells.