Fitxa de disseny - Activitat 4

a) TÍTOL

Aprenem les taules de multiplicar?

b) AGENTS PERSONALS I TECNOLOGIA MEDIADORA

Ø Aprenents: alumnat de 4t de primària d’un Col·legi d’Educació Infantil i Primària.

Ø Mediador: el mestre de l’àrea de matemàtiques i la mestra d’atenció a la diversitat, que fa suport al grup.

Ø Tecnologia mediadora: Internet, ordinadors i plataforma Wikispaces.

c) PROBLEMA DE PARTENÇA

L’alumnat de 4t de primària necessita aprendre les taules de multiplicar per poder assolir l’objectiu de l’àrea que estableix que han de ser capaços de resoldre problemes de la vida quotidiana on s’hagin d’aplicar les operació de multiplicar i dividir.

Segons el model establert per David Jonassen (1997), aquest problema tindria els següents trets característics:

Ø Estructuració: problema ben estructurat perquè posseeix respostes correctes i convergents, l’objectiu és conegut i requereix l’aplicació d’un nombre determinat de conceptes i regles.

Ø Complexitat: problema de complexitat baixa perquè implica un conjunt restringit de factors o variables.

Ø Especificitat de camp: problema bastant situat dins dels procediments de raonament i de càlcul de l’àrea de Matemàtiques.

Ø Tipus de problema: problema algorítmic amb procediments rígids i finits, amb decisions limitades i predictibles.

d) PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA

Als alumnes de 4t de primària se’ls plantegen problemes matemàtics en els quals han de realitzar multiplicacions per poder resoldre’ls. Moltes d’aquestes operacions requereixen saber-se les taules de multiplicar per poder resoldre-les de forma ràpida i no haver de recórrer a l’estratègia del recompte.

La multiplicació és un procediment que significa la suma d’un nombre tantes vegades com indica altre nombre i, una vegada s’ha entès això , l’alumne ha de fer un esforç personal de memorització que no sempre resulta motivador. Per tal d’ajudar als alumnes en aquest procés, el mestre de matemàtiques dissenyarà uns materials i emprarà unes estratègies específiques amb les quals tractarà d’incentivar a l’alumne i que aquest, de forma personal, tingui ganes d’aprendre’s les taules de multiplicar i de fer un esforç per aconseguir-ho.

e) ASPECTES CONTEXTUALS

L’activitat es durà a terme a una aula de 25 alumnes de 4t d’educació primària d’un col·legi públic d’educació infantil i primària de la illa d’Eivissa. La forma de treballar al centre és per àrees i el mestre de matemàtiques i la mestra d’atenció a la diversitat seran els responsables de dur a terme aquesta activitat

El centre compta amb una aula d’ordinadors que serà emprada una vegada per setmana perquè, amb l’ajuda de la mestra d’atenció a la diversitat, es farà un desdoblament i es treballaran les taules de multiplicar a partir de jocs multimèdia.

f) CARACTERÍSTIQUES DELS APRENENTS

Ø Cognitives: grup d’alumnes amb ritmes d’aprenentatge diferents tot i que hi ha un grup prou nombrós que destaca per tenir un ritme ràpid. Dins del grup també cal destacar a tres alumnes amb dificultats d’aprenentatge, un d’ells relacionades amb la lecto-escriptura i els altres dos amb un trastorn per TDA-H. Un dels alumnes diagnosticat amb TDA-H està medicat i presenta un desfasament curricular a l’àrea de matemàtiques de més de 2 cursos, raó per la qual està treballant a partir d’un AC significativa. L’objectiu a assolir amb aquest alumne no serà el mateix que amb la resta del grup. També cal destacar a una alumna nova en el grup que té un nivell de coneixements per sota de la resta dels companys/es.

Ø Emocionals: Cal destacar a un alumne en situació de risc psicosocial degut a la problemàtica existent per la separació dels seus pares, a un alumne diagnosticat amb TDA-H que presenta conductes que cal analitzar perquè podrien tractar-se d’ansietat (es rasca molt fins a fer-se ferides), així com a una alumna nova que el curs anterior va patir ansietat (s‘arrancava cabells) per tenir problemes de relació amb els seus companys. La mare d’aquesta alumna està treballant amb ella amb l’ajuda d’una psicòloga i enguany es troba molt integrada dins del grup.

Ø Actitudinals: L’actitud cap a l’aprenentatge és positiva tot i que cal mantenir una coordinació contínua amb les famílies d’alguns alumnes perquè obliden el material o no fan els deures. És un grup molt motivat envers l’aprenentatge però hi ha un grup nombrós d’alumnes que li costa escoltar al mestre quan parla o respectar als companys quan intervenen.

Ø Físiques: Bon estat de salut dels alumnes i no hi ha cap que presenti unes característiques físiques específiques que requereixin una atenció educativa concreta.

g) COMPETÈNCIES I OBJECTIUS ESPECÍFICS

Ø  COMPETÈNCIES:

·   Matemàtica:

- Comprendre l’abast i el límit dels conceptes matemàtics.

- Saber utilitzar les tècniques i els procediments matemàtics bàsics per comptar, operar, mesurar, situar-se a l’espai i organitzar i analitzar dades.

· Tractament de la informació i competència digital:

- Saber utilitzar recursos compartits en una xarxa.

- Manejar programes multimèdia.

- Utilitzar les eines de navegació per Internet com a element essencial per aprendre.

- Mostrar una actitud positiva davant les noves TIC, com una font potencial d’enriquiment personal i social.

- Emprar les TIC de manera ètica, responsable i segura.

· Aprendre a aprendre:

- Ser conscient d’allò que se sap i del que cal aprendre.

- Tenir voluntat per superar els obstacles i per afrontar nous reptes d’aprenentatge.

- Manifestar interès per aprendre.

- Tenir confiança en si mateix i perspectives d’èxit.

- Desenvolupar hàbits d’esforç i responsabilitat en la feina.

- Emprar les estratègies d’aprenentatge i d’estudi de manera cada cop més autònoma.

· Autonomia i iniciativa personal:

- Exercir l’autocrítica i el control emocional.

- Ser conscient de la necessitat de responsabilitat i perseverança i de demorar la necessitat de satisfacció immediata.

- Adquirir confiança en un mateix i autoestima.

- Aprendre dels errors.

- Mantenir la motivació per aconseguir l’èxit.

Ø  OBJECTIUS:

·  Construir les taules multiplicar.

·  Memoritzar les taules de multiplicar.

h) CONTINGUTS

- Les taules de multiplicar de l’1 al 9. (C)

- Construcció de les taules de multiplicar. (P)

- Memorització de les taules de multiplicar. (P)

- Utilització de les eines multimèdia per aprendre’s les taules de multiplicar. (P)

- Col·laboració i ajuda als companys (A).

- Esforç i interès per aprendre’s les taules de multiplicar. (A)

- Responsabilitat en l’ús d’Internet com a eina d’aprenentatge. (A)

- Respecte vers els aprenentatges dels companys. (A)

i) SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS

a) S’explicarà als alumnes la necessitat de que s’aprenguin les taules de multiplicar per poder realitzar les operacions necessàries per resoldre els problemes matemàtics que aniran sorgint al llarg del curs.

b) Cada alumne elaborarà la seva pròpia taula de multiplicar que serà la que emprarà per resoldre qualsevol problema que requereixi multiplicar. Aquestes taules seran les que haurà de memoritzar.

c) Entre tots els alumnes s’inventaran un pareado per a cada taula de multiplicar que servirà per confeccionar el diploma que rebran quan s’hagin aprés alguna d’elles.

d) Amb l’ajuda d’un processador de textos, els alumnes confeccionaran els diplomes amb un dels pareados i una imatge de felicitació. La imatge l’hauran de cercar a Internet, desar-la a l’ordinador i inserir-la al diploma. A cada full del processador de textos hauran de cabre 4 diplomes, per la qual cosa hauran d’inserir una taula de 2x2 que s’ajusti al tamany dels adhesius on s’imprimiran.

e) Els alumnes confeccionaran una taula de doble entrada amb un processadors de textos per recollir les dates en les que cada alumne ha demostrat saber alguna de les taules de multiplicar.

f) Sempre que sigui possible es dedicarà un temps de cadascuna de les sessions de matemàtiques per preguntar les taules de multiplicar. Cada alumne podrà elegir la taula que vol dir i, si ho fa bé, rebrà el seu diploma.

g) Un altre dia per setmana es realitzarà un desdoblament del grup perquè un dels dos grups vagi a l’aula d’ordinadors i realitzi activitats multimèdia que els ajudi a aprendre les taules. Aquestes activitats estaran inserides en la wiki que empra el centre.

j) FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA

Partint de la concepció constructivista de l’aprenentatge, un dels seus principis bàsics és l’aprenentatge significatiu (Ausubel). Perquè aquest es doni, serà necessari que hi hagi un canvi conceptual en l’alumne com a resultat d’acomodar els nous coneixements als ja existents (Piaget). Per aconseguir-ho tractarem que les activitats siguin:

- Funcionals: saber les taules de multiplicar els permetrà resoldre molts problemes matemàtics de forma més ràpida.

- Contextualitzades: l’aprenentatge es dona en un context d’ús de les matemàtiques com és una escola.

- Actives: serà l’alumne qui aprendrà per si mateix fent un esforç personal per estudiar-les i memoritzar-les a partir d’activitats lúdiques, fent un procés actiu d’elaboració de significats.

- Parteixen de la ZDP (Vigotsky): es parteix dels coneixements previs de l’alumne doncs aquest ja sap resoldre multiplicacions a partir de sumar un mateix nombre un nombre concret de vegades i per tant està preparat per aprendre les taules. A més, ja sap algunes taules de multiplicar més senzilles i aprofitarà algun d’aquests aprenentatges.

- Motivadores: tot i que es tracta d’un aprenentatge memorístic, s’intentarà que, a partir de l’ús de les TIC i de rebre un reforç positiu com és el diploma, l’alumne estigui motivat per aprendre.

- Es puguin transferir els coneixements a altres contextos de la seva vida diària.

k) PROCEDIMENTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ

Ø Procediments d’avaluació: l’avaluació serà a partir de que l’alumne sigui capaç de dir de memòria les taules de multiplicar i de respondre adequadament a multiplicacions aleatòries plantejades pel mestre.

Ø Criteris d’avaluació:

- Sap de memòria totes les taules de multiplicar.

- Sap el resultat de multiplicacions aleatòries de les taules de multiplicar (p.e. 4x6 o 4x9).

- Ha construït adequadament les taules de multiplicar.

- S’esforça i mostra interès per aprendre les taules.

l) TEMPORITZACIÓ

Aquest objectiu es treballarà al llarg del curs tot i que la realització de les activitats es prioritzaran en el que queda de trimestre, és a dir, fins al 22 de desembre.

ELS MEUS ÈXITS ACTIVITAT 3

JA HE FET I COMPARTIT EL MEU MAPA CONCEPTUAL

JA HE FET I COMPARTIT LA MEVA AUTOAVALUACIÓ

ELS MEUS ÈXITS ACTIVITAT 2

JA HE PARTICIPAT AL DEBAT

AUTOAVALUACIÓ ACTIVITAT 3

Lliurament de l'informe de l'Activitat 3 correcte? arxiu  de text, nom i tipus d'arxiu, data de lliurament, pes moderat…

S'ha lliurat correctament en quant al tipus i nom de l'arxiu, data de lliurament i pes moderat (4,24 MB).

Has enviat un document ben estructurat com a informe: portada amb foto, índex automàtic, introducció, mapa, conclusions ben argumentades, webbliografi a…?

El document té l'estructura d'informe que es demanava. Inclou una portada, amb foto, un índex automàtic, una introducció, un desenvolupament, unes conclusions,  els dos mapes conceptuals, l'inicial i el final, amb una comparació d'amdós, i la webliografia.

Has aconseguit un mapa prou clar, integrat, llegible, útil…? Has fet servir amb intenció el color, les formes, les imatges icòniques o simbòliques, gruixos, tipografies, fletxes diverses tenint en compte el sentit únic o doble i altres recursos (ombres, 3D, lligams…) per facilitar la lectura?

El mapa conceptual final que he elaborat considero que és molt complet i que inclou tot el més important de l'article de Domènech i Tirado, dels mòduls 1 i 3, i de les aportacions dels debats. La part estètica del mapa conceptual, tal vegada, ha sigut la menys treballada del mapa doncs, de tots els recursos que ofereix el programari CMapTools, el que jo he emprat ha sigut el color, la fòrma dels nòduls, el sentit de les fletxes i el tipus de fletxa.

Sobre els conceptes representats. Hi són els més importants? Diríem que els IMPRESCINDIBLES són: corrent CTS i les seves conseqüències, CCEE (la TE entre les ciències de l'educació), Tecno en/de Educ, Fonamentació TE, Evolució TE, Constructivisme, aprenentatge i TIC i les seves conseqüències, context, cultura.

Considero que he inclós tots els conceptes més importants que han aparegut al llarg de l'assignatura, tant els imprescindibles com d'altres secundaris.

Representes les relacions entre conceptes?

Sí

Valoració de fins a quin grau el mapa sintetitza, prioritza, s'estructura i s'adequa a l'enfocament de l'assignatura. Dones prou importància al corrent CTS i les seves conseqüències, prioritzes el constructivisme i aprenentatge significatiu, es veu la TE com a procés i no només com a producte, es destaca la importància de la SIC...

Em costa valorar fins a quin grau el mapa està estructurat i adequat a l'enfocament de l'assignatura, però el que sí que contempla és una síntesi i una priorització dels conceptes i les idees més rellevants. Al mapa és veu recollida la corrent C-T-S així com totes les relacions entre els 3 elements, es destaca el paper del constructivisme, la psicologia cognitiva i l'aprenentatge significatiu. També he tractat de mostrar la TE com un procés i no com un mer producte, la importància de les TIC i la seva relació amb la tecnologia i amb els principis educatius, etc.

Facilites i aprofundeixes en l'anàlisi i comparació dels dos models mentals inherents als dos moments del teu aprenentatge personal. Has fet servir algun aspecte d'avaluació dels exposats al material en web per als mapes conceptuals, "Cas 3, Classe de literatura britànica"? Quins?

He realitzat una comparació objectiva dels dos mapes i he reflexionat al llarg de l'informe de la importància de la representació dels esquemes mentals a través dels mapes conceptuals per poder veure com està estructurat el pensament i com es van produint els canvis conceptuals. Els aspectes d'avaluació del 'Cas 3' que he emprat han sigut els següents: nombre de nodes, nombre de nodes sense sortida, nombre de proposicions, nombre de tipus d'enllaç, ràtio enllaços/nodes, posició central de cada node, claredat de les relacions de les proposicions i relació jeràrquica o causal de la xarxa.

Fins a quin grau has comprès i fet servir els conceptes més importants vinculats al canvi conceptual? Ampliació o increment de conceptes (revisió), reestructuració o reorganització de conceptes (veritable canvi conceptual), complexificació, hipòtesis, arguments, canvis d'actitud, compromís conceptual previ davant l’experiència prèvia, compromís cognitiu amb l'aprenentatge, compromís metacognitiu, utilització de TIC, confrontació de models, activitats d’aplicació, contextualització, construcció, descobriment, consum d'un model...? 

Considero que he comprés adequadament el que significa i implica el canvi conceptual i ho he tractar de manifestar utilitzant els conceptes vinculats a aquest procediment: ampliació/increment, reorganització/reestructuració conceptual, arguments, compromís conceptual (intencionalitat), utilització de les TIC, confrontació de models, etc. Altres conceptes que he emprat perquè he considerat que s'ajusten al procés de canvi conceptual aquí descrit són els d'assimilació i d'acomodació, propis de la teoria sobre l'aprenentatge de Jean Paiget.

Sobre la teva comunicació i participació voluntària a l'aula: estàs facilitant el seguiment del fòrum (tema, carpetes, fil, claredat en la comunicació, ajudes als altres, aportació de recursos, ajuda al coneixement…)?

Dins de les meves possibilitats, estic ajudant als companys de l'aula i estic tractant d'escriure de la forma més acurada possible per aconseguir que les meves aportacions siguin entenedores i clares, a més d'ajustades al que se'ns demana.

Sobre el blog: l'has enllaçat bé, t'està ajudant a reflectir el teu aprenentatge de manera eficaç? Has revisat les teves afirmacions a l'avaluació inicial, per ex. respostes breu, preguntes trampa?

El blog el tinc al dia en quant a activitats però vull millorar la seva organització interna perquè sigui més atractiu i tot sigui més senzill de trobar. Una de les tasques que vull fer és organitzar les etiquetes com si fossin pestanyes per facilitar la classificació de les meves entrades. A l'anar realitzant la PAC 3 he hagut de reflexionar sobre la meva avaluació inicial i he vist que s'ha produit un canvi conceptual que he reflectit a l'informe. Em queda pendent ajudar als meus companys a reflexionar sobre les seves afirmacions fent-los algunes "preguntes trampa".

Què creus que has de canviar o com has de continuar treballant per a la darrera activitat o projecte

He de continuar amb una bona planificació de la feina, organitzat-me amb molt de temps perquè el volum de treball és elevat i la complexitat del que es demana també. Considero que he de millorar el meu espai del blog on estic compartint la feina amb els meus companys/es de l'aula tractant de fer-lo més atractiu. També vull revisar el que algunes companyes han fet en aquesta PAC (les seves conclusions, els seus mapes conceptuals...) per analitzar quins apartats puc millorar i tenir idees per poder fer-ho.

Autoqualificació (A, B, C)

A

CONCLUSIONS ACTIVITAT 3

Haver de representar amb un mapa conceptual una realitat desconeguda per a mi com és la de la relació entre ciència, tecnologia i societat i, després d’informar-me i debatre sobre el tema, tornar a repetir aquest procés ha fet que m’adonés que aquesta representació ja no era igual i que la relació entre els conceptes ja no era la mateixa. Aquest procés va partir de la intenció d’aprendre sobre un tema concret a partir de la lectura de diferents articles i documents, de la col•laboració i del debat amb altres companys i de la realització d’un procés de reflexió personal sobre la relació entre els nous conceptes i els ja existents al meu propi model mental. El canvi conceptual que s’ha donat ha produït un aprenentatge significatiu que he pogut comprovar al representar totes aquestes idees i organitzar-les de forma coherent.

MAPA CONCEPTUAL ACTIVITAT 3

ÍNFORME DE SÍNTESI

PRESENTACIÓ

El present informe consisteix en l’elaboració d’un argumentari que doni Resposta a si he experimentat o no un canvi conceptual des del començament de l’assignatura fins al moment actual respecte a la relació existent entre la tecnologia, la ciència i la societat (CTS). Per analitzar si s’ha produït aquest canvi, representaré, en forma de mapa conceptual, el coneixement dels materials de l’assignatura i de l’article ‘Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia’ de Miquel Domènech i Francisco Javier Tirado. El mapa conceptual resultant el compararé amb el mapa conceptual que vaig realitzar a l’inici de l’assignatura, abans d’haver llegit cap material ni d’haver realitzat cap activitat, i el contrastaré amb el resultat de la meva participació en el debat CTS, amb l’objectiu d’examinar si s’ha produït alguna modificació en els meus esquemes de pensament inicials. 

Des d’un enfocament constructivista dels processos d’aprenentatge basats en la significativitat dels mateixos, les persones construïm de forma natural teories que ens ajuden a explicar el món en el qual vivim. Mitjançant l’ampliació dels nostres coneixements a partir de variades fonts d’informació (lectures, vídeos, converses, etc.) així com dels propis processos reflexius sobre aquestes noves dades, anem afegint als nostres esquemes de pensament nous conceptes i noves relacions tractant que siguin coherents amb els que ja teníem. Quan la nova informació no correspon amb els nostres coneixements previs i canviem la nostra forma d’entendre aquests conceptes i els seus marcs conceptuals, estem realitzant un canvi conceptual, que serà més sòlid en tant que es produeixi una major modificació en les relacions entre els conceptes i es reestructurin els nostres marcs conceptuals. Segons Dole i Sinatra (1998), el canvi conceptual més significatiu només succeeix si és intencional, és a dir, si et fas conscient de què la comprensió que tens sobre alguna cosa és inadequada i, per tant, perceps la necessitat d’un canvi. Quan aquest compromís personal per canviar és elevat, elaborem arguments i contraarguments relacionats amb els fets, possibilitant així que augmentin les probabilitats d’efectuar un canvi conceptual. Per aquesta raó, a les conclusions del present informe apareixeran les argumentacions que explicaran si s’ha donat o no aquest canvi.

DESENVOLUPAMENT

Al començament de l’assignatura vàrem realitzar una autoavaluació la qual consistia en fer una reflexió sobre el grau de coneixement que disposàvem sobre alguns conceptes tals com tecnologia, tècnica, neutralitat ideològica de la tecnologia, tecnologia educativa, etc. La darrera de les qüestions que se’ns va plantejar va ser: “Comenta el teu grau de compromís en relació als coneixements previs que has reflectit en aquest document. Fins a quin punt creus que els defensaries davant d’un tribunal? Creus que poden canviar els teus esquemes en un futur proper?”. En aquell moment, la meva resposta va ser que el meu grau de compromís no era elevat perquè no estava segur ni convençut de les afirmacions que havia manifestat i que estava convençut que al llarg del trimestre els meus coneixements anirien ampliant-se i, conseqüentment, hi hauria una modificació dels meus esquemes de pensament. A hores d’ara, puc afirmar que s’ha produït un canvi conceptual en alguns aspectes com el que jo entenc com a tecnologia educativa, en el que es refereix a la neutralitat ideològica de la tecnologia o en la relació existent entre la ciència, la tecnologia i la societat.

Haver de representar i sintetitzar tanta informació provinent de diferents documents i activitats en un mapa conceptual m’ha permès poder organitzar-la de forma estructurada, veient la relació existent entre els diferents conceptes, les múltiples connexions i la interdependència entre alguns d’ells, així com anar ampliant i complementant el coneixement que tenia sobre algun d’ells, com per exemple el principi constructivista de l’aprenentatge significatiu. El fet d’haver de trobar el nexe o relació més apropiat entre els diferents conceptes ha suposat un esforç d’acomodació dels nous coneixements als que ja disposava perquè considero que no acabava d’entendre adequadament un nou concepte fins que no era capaç de representar-lo en el mapa conceptual, sent capaç d’integrar aquesta nova informació en l’esquema mental que ja tenia creat. 

Un dels camps on considero que s’ha produït un veritable canvi conceptual ha sigut en el de la relació existent entre la ciència, la tecnologia i la societat. A mesura que anava llegint els materials de l’assignatura m’anava adonant que la meva visió d’aquesta relació estava basada en el model tecnodeterminista, doncs considerava que la ciència i la tecnologia eren les que condicionaven l’evolució de la societat i que les relacions existents entre aquests tres grans conceptes eren principalment unidireccionals. La lectura de l’article “Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia”, de Miquel Domènech i de Francisco Javier Tirado, em va provocar la necessitat de reestructurar els meus conceptes perquè, amb aquesta nova informació, ara ja no era un model mental vàlid. Un dels arguments que més em va influir per fer aquest canvi conceptual va ser el de la teoria sobre el cosmos de Galileu, el qual em va fer veure que la tecnologia no és simplement una aplicació del coneixement i que la ciència és l’única responsable de construir-lo, sinó que, en alguna ocasió, com a l’exemple del telescopi, es demostra que, en ocasions, la tecnologia també ajuda a construir el coneixement i no només és una aplicació d’aquest. Aquest exemple m’ha permès adonar-me que les relacions entre ambdós conceptes són prou complexes i que un d’ells no és subsidiari de l’altre. 

En la relació existent entre la ciència i la societat, inicialment pensava que aquesta era bidireccional, influint l’una en l’altra de forma recíproca, però en cap moment vaig pensar que aquesta relació pogués repercutir en la neutralitat ideològica de la tecnologia. Inicialment considerava que, en la mesura que les diferents tecnologies tenien una fonamentació científica sòlida, major seria la seva neutralitat ideològica. L’exemple de “El cas Lysenko” posa de manifest com una ideologia concreta en un context social determinat provoca un tipus de coneixement científic. L’article ha provocat la necessitat de crear un canvi conceptual en la meva manera d’entendre aquesta relació per poder acomodar aquesta nova informació als esquemes de pensament que posseïa. Aquest cas m’ha permès adonar-me de cóm la societat pot arribar a influir en l’elaboració d’un coneixement i com la ideologia està present en aquesta relació. 

La concepció sobre tecnologia educativa i tècnica que jo tenia, també s’ha vist incrementada gràcies a l’aprofundiment que, sobre aquests dos conceptes, es fa als materials de Julio Cabero. Inicialment, per a mi la tecnologia educativa era l’aplicació de diferents eines tecnològiques per al desenvolupament de tasques educatives, és a dir, com una aplicació de la tècnica, però no contemplava que també es tractés del disseny, anàlisi, aplicació i avaluació de situacions mediades d’aprenentatge, que es planifiquen i estan condicionades pel destinatari a qui s’aplica, per qui les aplica, pels objectius que es plantegen, pel context d’aplicació o per la qualitat tècnica de la tecnologia. Aquesta nova informació ha produït que el coneixement que ara disposo sobre aquests conceptes sigui més complex i que s’hagin ampliat les relacions entre ells. 

Finalment, vull destacar cóm s’ha modificat el meu model mental sobre la importància que atorgava a la utilització de les TIC en el procés de transmissió de coneixements als alumnes. A l’avaluació inicial vaig valorar que estava molt d’acord amb que les TIC eren molt necessàries per transmetre coneixements, però, després de la lectura del mòdul “TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista” de David Johansson, ara considero que ja no és així. Una vegada he refrescat el que significa el principi constructivista de l’aprenentatge significatiu i que aquest es produeix quan es generen canvis conceptuals que impliquen canvis en els propis models mentals, he entès que la tecnologia educativa, per si mateix, no genera aquest canvi. El que cal és generar situacions d’aprenentatge que provoquin la revisió dels propis esquemes de pensament i crear pertorbacions en els conceptes dels alumnes que posin en dubte la seva comprensió. La construcció de models i comparació dels conceptes els podria ajudar a crear models mentals, i la tecnologia educativa podria ser una eina molt valuosa per a aquesta finalitat, tot i que considero que la seva importància no és elevada perquè el que cal fer és generar una dissonància cognitiva. Com es generi aquesta és el de menys. Al llarg de la meva vida de qualsevol persona es van produint canvis conceptuals en la mesura que es va produint certs aprenentatges. Un dels que voldria destacar que s’ha donat en la meva vida és el de creure que els estudis universitaris són els que et garanteixen una millor formació per desenvolupar una feina. En aquest model mental existia una clara diferenciació entre els estudis universitaris i la formació professional, i on no tenia cabuda la formació no formal o informal que qualsevol persona pot anar adquirint al llarg de la vida. 

Al llarg dels darrers anys i després de conèixer com a estudiant la formació universitària, de conèixer com a mestre el camp laboral dels estudis de magisteri i de conèixer a la tasca professional de moltes persones provinents de molts sectors formatius i no formatius, he hagut de reorganitzar conceptes com el de formació (inicial, contínua, formal, informal, no-formal...) o el de formació professional i professional, i he hagut de crear noves relacions entre ells i de modificar les que ja tenia perquè la realitat que anava assimilant no s’acomodava a l’estructura mental que posseïa. Considero que aquest canvi conceptual ha sigut un procés d’aprenentatge significatiu doncs ha començat a partir de la pertorbació als propis conceptes que posseïa i ha finalitzat amb una reorganització dels mateixos i amb un augment en la complexitat de les relacions entre ells.