La meva participació al debat ha sigut defensant la postura tecnodeterminista, en la qual he de reconèixer que m'he trobat prou còmode doncs considero que sí que hi ha certa predominança de la tecnologia sobre la societat i que aquesta evoluciona en funció de que es produeixen avanços tecnològics i econòmics. Les meves aportacions les he centrat en els fils ‘Canvis’ i ‘Tecnopart’, de les carpetes ‘Escola’ i 'Tecnopart’ respectivament. Les aportacions que he fet han sigut 4, dues a cada i fil, i he de dir que m'han resultat insuficients per poder dir tot el que m'hagués agradat perquè s'han expressat molts arguments i contraarguments sobre els quals m'hagués agradat poder debatre un poc més.
Gràcies a la participació en el fil ‘Canvis’ he tingut l'oportunitat de visualitzar el vídeo ‘Changing Paradigms’ en el qual el Sr. Ken Robinson ha exposat la seva versió de perquè molta gent brillant pensa que no ho és. La seva argumentació es basa en afirmar que a la genètica de l'educació pública està la classificació de les persones en dos grans grups, les acadèmiques i les no-acadèmiques, associant la intel·ligència com una capacitat pròpia de la gent acadèmica i no de la gent no-acadèmica. Aquesta teoria me l'havia plantejat jo mateix en diverses ocasions abans de visualitzar el vídeo i, el fet de compartir-la amb una persona amb el prestigi del Sr. Robinson em tranquil·litza i em reafirma més encara en aquest pensament. Sempre he pensat que, com a membres del sistema educatiu, tenim una gran responsabilitat en la formació de les persones i en l'èxit que puguin tenir en la seva vida i, és per això, que considero que l'educació, especialment la pública, té una gran responsabilitat i ha de fer un gran esforç per poder garantir que els seus alumnes no es sentin ‘no-intel·ligents’, especialment aquells que posseeixen unes grans capacitats per ser-ho.
A l'hora de valorar la meva participació en el debat als dos fils que he escollit, considero que ho he fet adaptant-me al model teòric de Toulmin, exposant arguments i contraarguments clars i respectuosos amb les aportacions de les meves companyes; defensant en tot moment la postura tecnodeterminista, que és la que m'ha tocat, i adaptant-me als fils argumentals oberts; fent un esforç per argumentar des de l'enfocament i els continguts propis de la postura tecnodeterminista, tractant de cercar exemples i articles que encaixessin en aquest paradigma i respectant el nombre màxim d'intervencions, la seva distribució en el temps així com una adequada expressió escrita.
Finalment, m'agradaria destacar que són diverses les companyes que penso que han fet molt bona feina amb les seves aportacions, però com que només puc destacar a dues d'elles, vull destacar a l'Adelaida Fossas i a la Rut Leal. Cadascuna d'elles ha defensat un bàndol diferent i les vull destacar per la qualitat de les seves aportacions, per la claredat en l'exposició dels seus arguments i contraarguments, pel recolzament teòric que han emprat per defensar el seu argumentari i per com han ajustat les seves aportacions a les característiques del model d'argument de Toulmin.
